Per a què coi serveix el Col·legi de Periodistes?

El Col·legi de Periodistes de Catalunya celebrarà l’any que ve 30 anys. Aquesta organització nascuda el 1985 i que ha estat guardonada, entre d’altres, amb el Premi Nacional de Periodisme i La Creu de Sant Jordi, estrena la setmana vinent nova junta, formada per la candidatura única que es va presentar a les darreres eleccions. Els seus principals objectius són aquests:

  • Aprofundir en la millora de les condicions en què els periodistes i les periodistes duen a terme el seu treball, en tant que garantia per a la defensa global del dret ciutadà (reconegut a la Constitució i a l’Estatut de Catalunya) a les llibertats d’expressió i informació.
  • La defensa del dret de la ciutadania a rebre una informació veraç, independent, contrastada i èticament incontestable.
  • La prestació de serveis professionals, assistencials i d’altres àmbits als seus col·legiats i col·legiades, en tant que col·lectiu organitzat.

Fa dies, però, que em volta una pregunta pel cap. Per a què serveix realment el Col·legi de Periodistes?

No ho sé, no m’he preocupat mai d’investigar-ho. En el meu cas, porto 13 anys treballant en mitjans de comunicació però no estic col·legiat. És possible que no reuneixi els requisits per estar-ho. L‘únic contacte regular que tinc amb l’entitat, en aquest cas de Girona -la meva circumscripció- són els e-mails que rebo al meu correu periòdicament oferint-me cursos i que, normalment, envio educadament a la paperera.

Per respondre la pregunta que serveix de títol a aquest article, he decidit fer allò que fan els periodistes: consultar-ho a qui té informació de primera mà, als companys d’ofici que, o són col·legiats o tenen opció de ser-ho. M’he posat a fer una modesta enquesta, gens científica, entre diversos treballadors de ràdio, premsa, agències i televisió. Ja us avanço que, en la majoria de casos, el desencant és la norma. Anem a veure-ho.

Impressions a peu de redacció

Comencem amb un veterà periodista de referència a la premsa escrita gironina. Ell creu que al Col·legi, en general, hi treballen professionals de bona voluntat, que s’hi esforcen molt i que no reben cap remuneració a canvi. Però apunta que també hi ha persones que fa temps que s’han desenganxat de la professió, professionals amb un contacte molt més estret amb el poder que no pas amb el periodista de carrer, l’obrer de la informació, el peó.

Un altre col·legiat, en aquest cas del món de la ràdio, em confessa que està valorant deixar de pagar els 50 euros trimestrals de la quota, perquè té moltes despeses i aquesta no li surt a compte. “Almenys abans tenia alguns descomptes o fins i tot una mútua potent en unes condicions molt avantatjoses. Ara ni això. L’únic que ofereixen són cursos de reciclatge en horaris intempestius i una revista que ni fullejo”.

Un col·lega d’una agència de notícies està indignat per la passivitat del Col·legi de Periodistes amb una de les decisions que últimament ha enervat més als reporters de tribunals. Resulta que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha emès una circular en la que restringeix d’una forma absolutament intolerable els moviments dels informadors que treballen als jutjats. Els periodistes es consideren vetats, han vist atacat el dret d’informació dels ciutadans i per això fa poc es van agrupar per fer una carta de queixa demanant l’empara del Col·legi de Periodistes. L’entitat els va donar suport verbal, un copet a l’esquena. Però que ells sàpiguen no ha mogut ni un dit per ajudar-los. Ho ha hagut de fer el Sindicat de Periodistes, que sí que s’hi ha involucrat. Això a Barcelona. A Reus, els periodistes fa un any que reclamen al Col·legi que intercedeixi per poder entrar als jutjats per fer la seva feina en condicions. “Però no hi manera” es queixa una reportera local. “Clar, com que ells no són els que han de fer guàrdia a fora passant fred!” es lamenta. A Olot, quan el jutge va interrogar el paleta assassí Pere Puig, els informadors també es van veure abocats a treballar tirats pel terra, passant fred. Als jutjats de Sabadell, durant les declaracions del Cas Mercuri, també. Pel que sembla, al Col·legi de Periodistes li costa intercedir quan els organismes judicials tracten als reporters com si fóssin escòria.

A dalt, els periodistes tirats per terra davant els jutjats d'Olot. A sota, morts de fred als jutjats de Sabadell. FOTOS: Marina López/@jgalbalat

A dalt, els periodistes tirats per terra davant els jutjats d’Olot. A sota, morts de fred als jutjats de Sabadell. FOTOS: Marina López/@jgalbalat

Més impressions. Conversa amb un company de redacció:

– “Estàs col·legiat?”

– “No.”

– “Per què?”

– “Perquè no li veig el sentit.”

A Barcelona una companya de feina m’explica que s’hi va apuntar fa 5 anys i afirma que no sap si hi continuarà. Diu que des de fa un any i mig l’entitat proposa cursos interessants, però reconeix que no hi veu gaires més avantatges. També a la capital catalana, un amic que treballa a la ràdio pública afegeix: “No estic col·legiat. A partir d’aquí ja et pots imaginar què penso. La impressió que m’ha fet sempre és que la gent hi era per la mútua sanitària i res més. De tant en tant miro els cursos que fan i cap m’interessa. Però dec ser jo!”.

També a Barcelona un incansable periodista tot terreny, últimament habitual al Parlament, lamenta que “el Col·legi no aixeca la veu quan els mitjans de comunicació malmeten la professió. No funciona d’interlocutor en quasi res.”

A Figueres, un col·legiat de la premsa comarcal en deixa una de freda i una de calenta: “Per experiència personal, tot l’apartat de formació està de puta mare. Però la resta no connecta amb les necessitats del periodista. He trobat a faltar el suport del Col·legi davant determinades accions de les empreses de comunicació. A vegades em sembla més un Col·legi de mitjans que no pas de periodistes”.

Pel twitter, aquesta setmana passada, un bregat corresponsal internacional, col·legiat, creuava els dits perquè els gestors del Col·legi de Periodistes es decideixin algun dia a tancar un acord amb les principals companyies de transport. Voldria ni que fos un petit avantatge, una assegurança “el que sigui!” deia.

Parlant del tema en un bar, un col·legiat de Lleida molt apassionat exclama: “És necessari formar part del Col·legi! Els metges també han d’estar col·legiats per poder exercir. És una garantia, un segell que als ciutadans els serveix per identificar la vàlua dels professionals. Un altre que seu a la taula discrepa: “Doncs jo no crec que aquest sigui un termómetre definitiu per mesurar la vàlua d’un professional.” També a la capital del Segrià, un altre col·lega troba poc útil el Col·legi: “La representació i defensa del sector és absent, no veig què aporta al professional”.

Un amic periodista de Girona, no col·legiat, m’explica la seva opinió: “S’ha de reconèixer que aquí en els últims temps s’han muntat exposicions que valen la pena. Però veig cert immobilisme, poca iniciativa. I un dels seus emblemes, les Mosques de la Informació, -els premis que el Col·legi de Girona ofereix des de fa anys- ja fan flaire a resclosit. La cerimònia d’entrega dels premis és encarcarada i soporífera. Ah, i el catering cada any és pitjor.” Detall important.

Un altre company de la premsa diària de Girona ho veu una mica diferent: “Els últims 4 anys, el Col·legi ha estat força útil per la gent aturada, però em sobra corporativisme. Trobo que els seus responsables han iniciat un bon camí, malgrat no és suficient. Abans era molt més inútil. Ara em plantejo col·legiar-me i tot.”

Sí amics, són aquests, en definitiva, petits extractes del meu entorn, una enquesta gens científica, repeteixo, però que convida a pensar. I segurament ara és un bon moment per reflexionar-hi: com deia al principi, el Col·legi de Periodistes de Catalunya acaba de proclamar una nova junta, presidida per la periodista Neus Bonet, una professional reconeguda. Hi ha hagut canvis a totes les seus territorials de l’entitat i s’ha de tenir en compte que tots hi dediquen el seu temps voluntàriament.

Somnis enderrocats

En 4 anys, des de les últimes eleccions al Col·legi de Periodistes, les coses han canviat molt. El sector del periodisme viu una crisi molt profunda, i un órgan de representació com el que regeix el gremi no en pot quedar al marge. Sovint, els responsables de l’entitat s’han excusat en la “neutralitat” que han de mantenir entre els treballadors rasos i les direccions de les empreses de comunicació per justificar la seva inacció davant el festival d’acomiadaments i retallades de sou que hem viscut els darrers temps. “Ajustos laborals”  que han deixat un paisatge desolador i que han acabat tocant seriosament l’autoestima i la motivació dels professionals que avui dia encara tenen la sort de viure d’aquest ofici. Dels que ja no poden exercir, ni us ho explico. S’han enderrocat despietadament somnis i carreres professionals a tots els mitjans, públics i privats. Però la institució ha evitat entrar a l’arena per defensar l’essència de la nostra feina: les persones. Hi ha excepcions, és clar. Per exemple, el Col·legi de Tarragona s’ha pronunciat en més d’una ocasió contra diversos EROs d’empreses locals. Però la nova degana Bonet, ja marca la direcció a seguir en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies: “El Col·legi de Periodistes no pot entrar a una empresa i dir-li si ha de contractar a una persona o acomiadar-la o si ha de treure un ERO perquè seria com portar-li els comptes. Les empreses tenen els seus comitès d’empresa i el Col·legi no és un sindicat”.

Neus Bonet, nova degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya

Neus Bonet, nova degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya

I segurament és veritat, però la realitat és intimidant. Es calcula que a Espanya en els últims anys han perdut la feina més de 8.000 periodistes i segons la plataforma Mitjans en lluita el  sector de la comunicació és el segon més castigat per la crisi després del de la construcció. Els professionals que han estat defenestrats o que corren perill de ser-ho, tenen en aquesta plataforma i en els sindicats els seus baluards, tot i que de poc han servit en aquesta crisi tant voraç.

Actualment el Col·legi de Periodistes dóna i rep premis, organitza conferències, ofereix assessorament, té una borsa de treball sense ofertes de feina i vetlla pel codi deontològic que regeix el gremi. La pregunta és… de què serveix, per exemple, ser el guardià impol·lut d’un codi deontològic si al final no queda ningú que el pugui honorar o vulnerar? Però clar, això segurament és demagògia, perdoneu.

Precarietat paupèrrima. Acomiadaments massius. Por a perdre la feina. Intentar no molestar. Aquestes són les principals preocupacions que viu avui el gremi.

Sovint, els periodistes, el suposat quart poder, posem el crit al cel criticant als polítics que viuen allunyats del carrer. Diem que només governen pels poderosos  i que han deixat de ser operatius pels interessos del poble. Potser nosaltres hauríem de començar a fer una mica d’autocrítica també.

En la mateixa entrevista a l’ACN, la nova degana Bonet insisteix: “El Col·legi no és un sindicat, els sindicats i comitès d’empresa són els representants dels treballadors, nosaltres podem recomanar o parlar o denunciar quan s’afecta al model.”

El cas és que enmig d’una escabetxina terrible als mitjans de comunicació, a dalt de tot de la seva web, el Col·legi de Periodistes destaca i celebra amb un cartell gegantí que ha arribat als 10.000 seguidors al Twitter. Actualment l’entitat té 3.700 col·legiats. Amb la que està caient, el repte deu ser mantenir-los.

Portal del Col·legi de Periodistes de Catalunya

Portal del Col·legi de Periodistes de Catalunya

Anuncis

3 thoughts on “Per a què coi serveix el Col·legi de Periodistes?

  1. Hola Sergi!!
    T’agraeixo moltíssim el post i totes les opinions que has recollit (gràcies!), i com no podia ser d’altra manera, aquí fotré una mica de rotllo per dir-hi la meva, després de quatre anys a la junta del Col·legi de Girona i quatre anys més que em queden per davant. Tot el que diré és a nivell personal i fa referència només a Girona, ja que no conec prou les actuacions de BCN per poder-les jutjar.

    Primer de tot, estic d’acord en algunes de les crítiques que ens fan al Col·legi: bàsicament, en totes aquelles que diuen que no ens hem posicionat prou clarament en contra de la precarietat laboral de molts periodistes i els tancaments de mitjans. S’han fet comunicats, però potser hi hauríem hagut d’insistir més. En això sí que entomo el “mea culpa” i espero que siguem capaços de corregir-ho en aquest mandat que tot just comença. També és veritat, però, que hem cedit les instal·lacions del Col·legi per a reunions de Mitjans en Lluita i tot el que ha fet falta. Tot i això, entenc que des d’alguns sectors s’esperés una veu més forta del Col·legi a l’hora de defensar el periodisme i els seus professionals.

    Tot i això, considero que des del Col·legi s’han fet coses per als periodistes que, sense generar grans titulars, han intentat millorar en la mesura del possible les condicions de treball dels professionals. Algunes que em vénen ara al cap:

    -Els cursos de formació. Era la petició més extesa entre els col·legiats gironins i hem aconseguit oferir els mateixos cursos que es fan a BCN, a meitat de preu pels col·legiats i gratuïtament pels col·legiats a l’atur. Evidentment, com diu algú, fer-los a una hora que li vagi bé a tothom en aquesta professió és pràcticament impossible. Però nosaltres els hem ofert cada vegada i n’hem hagut de suspendre més d’un per falta de gent.

    -Juntament amb la Diputació, s’han impulsat els premis Carles Rahola, que per a mi no són només un bon reconeixement als professionals del sector sinó que també poden ser un bon impuls a nous projectes periodístics, ja que el premi de 2000 euros a nous projectes de comunicació, per exemple, no està malament.

    -La guia de la comunicació, editada cada dos anys amb les dades dels professionals de les comarques gironines, inclosos freelance i empreses de comunicació, per tal que qualsevol que busqui un periodista la pugui consultar.

    -Cada cop que ens hem assabentat que una empresa/institució buscava algun comunicador, li hem fet saber la necessitat de contractar un professional del sector (i no només col·legiat, sinó algú que sigui realment comunicador/periodista). I ho farem tants cops com calgui.

    -Intermediació entre professionals i institucions quan hi ha problemes. Per exemple, s’han fet trobades entre periodistes (sobretot fotògrafs) i el departament d’Interior per tal de posar en comú les visions de cadascun i intentar acabar amb els problemes que sorgeixen habitualment quan hi ha incendis. No s’ha solucionat tot, evidentment, però com a mínim alguns temes sí.

    -La revista Capçalera està de puta mare si t’interessa el periodisme (opinió personal).

    -Centre comarcal de premsa. Hem habilitat un lloc on els periodistes autònoms poden venir a treballar si no volen haver d’anar a un bar.

    -Sopars off the record amb diferents personatges, amb un gran èxit d’assistència.

    -Pel que fa a la mútua, algú diu que l’anterior tenia unes condicions “acceptables”…. No, el que passava anteriorment és que hi havia unes condicions increïbles i impossibles de sostenir (amb la quota del Col·legi s’incloïa també l’assegurança a cost zero). Això era un xanxullo que al final va acabar caient i que vam haver de solucionar. Ara, la mútua no és gratuïta, però continua essent més barata per a un col·legiat que per a una persona del carrer. També hi ha diferents convenis que dónen descomptes als col·legiats, des de Renfe fins a la piscina municipal de Salt, òptiques, etc.

    En fi, això és el que em ve ara al cap, a bote pronto. I, sobretot: sé que és molt difícil acontentar a tothom, però a vegades m’he sentit sola al Col·legi. Al cap i a la fi, som una junta de sis persones que ens hi dediquem voluntàriament, i òbviament no arribem a tot arreu. Fa quatre anys vam endegar diverses comissions (Formació, Ètica, Periodisme Solidari, etc) i la majoria es van anar apagant perquè la gent no hi participava. Jo havia arribat a fer reunions amb només un o dos assistents. I el mateix passa amb les assemblees i reunions que es convoquen des del Cole per explicar la nostra feina i poder escoltar el que pensen els Col·legiats: no ve ningú. Per això, com sempre he dit, estem disposats a escoltar tothom i intentar ajudar… però siusplau, digueu-nos-ho!!! Perquè si no, passa això: que la gent no sap què es fa el Col·legi i quina és la seva utilitat.

    Moltes gràcies per deixar-m’ho explicar!

    Laura

    PD. I recordo que, per als menors de 35 anys, col·legiar-se surt a 15 euros el trimestre…

  2. Deixo aquí la resposta que m’ha fet arribar la degana del Col·legi de Periodistes, Neus Bonet:

    “Voldria fer, amb el teu permís, una sèrie de puntualitzacions al teu article titulat “Per a què coi serveix el Col•legi de Periodistes?”. Crec que és una pregunta adient sobretot en els temps que corren per la professió, tot i que discrepo del teu plantejament i les conclusions a què arribes. En primer lloc perquè et bases en les opinions d’altres, és a dir, exclusivament en l’enquesta. Tot i que recordes que no té cap base científica, avances que la premissa o punt de partida és el desencant dels periodistes envers el Col•legi, i que això és la norma. Des del Col•legi també tenim enquestes, una de molt recent que vam fer abans d’acabar l’any, on els col•legiats/des atorguen un aprovat alt (6,1) la gestió i els serveis que ofereix el Col•legi de Periodistes. Un recull d’aquesta enquesta la pots trobar també en la revista Capçalera, una publicació que per cert té un reconeixement de qualitat sobretot fora del Col•legi, i ha estat lloada per la comunitat acadèmica i periodística pel seu alt valor afegit. Per aquesta raó em sobta que hi hagi algun col•legiat que afirmi que “ni la fulleja”, però ja se sap que ningú és profeta a casa seva.
    Dit això, una de les primeres queixes, sobre les “impressions a peu de redacció”, és que les quotes trimestrals són cares i que alguns col•legiats estan pensant en donar-se de baixa per estalviar despeses. Sàpigues que es tracta d’un preu polític. Per exemple, un jove (fins els 35 anys), paga 5€ al mes, i si és major d’aquesta edat, però en situació d’atur, només 10€. A canvi pot rebre diferents serveis com els cursos de formació, gratuïts pels aturats, utilitzar de franc les sales del col•legi –per a fer entrevistes, reunions amb clients, etc- la sala d’actes per organitzar els seus propis esdeveniments, consultar les més de 7.000 publicacions de tota mena del Centre de Documentació, utilitzar la borsa de treball que, tot i modesta, ha col•locat més d’un centenar d’ofertes pels col•legiats/des només l’any passat, beneficiar-se del servei d’assessorament gratuït en matèria laboral, fiscal, jurídica, o tecnològica, gaudir d’una sèrie d’avantatges en serveis comercials com RENFE, amb un 25% de descompte en tots els trajectes, o aconseguir pertànyer a una mútua en condicions que no es troben en cap altre lloc del mercat, identificar-te com a professional davant de qualsevol institució i organització, que permet treballar en la plataforma online Wikidiari des d’on visualitzar les teves feines que poden ser adquirides per altres mitjans de comunicació, i un llarg etcètera d’avantatges que apareixen citats, només de passada, en el teu post.
    Celebro especialment que hi hagi col•legiats/des que destaquen que en els últims anys han observat un canvi, que ara és útil sobretot per la gent aturada, que s’han muntat activitats que valen la pena i que en alguns casos, fins i tot feliciten el Col•legi per la defensa de la professió.
    Per això no puc estar del tot d’acord amb algunes crítiques, que poses en boca d’altres periodistes, per no haver reaccionat o aixecat la veu quan es malmet la professió, quan les nostres veus són silenciades, o quan la representació i defensa del sector no és la més correcta. Però prenc nota perquè m’interessen més les visions crítiques dels professionals, que els possibles elogis pels encerts en la gestió. I la voluntat és, com cites al principi, complir amb la màxima qualitat amb els objectius que tenim encomanats.
    En aquest sentit, sí que voldria deixar clar que el Col•legi de Periodistes de Catalunya treballa de manera intensa en la defensa de l’ofici, també és veritat que encara ho hem de fer amb més freqüència i major intensitat. I ho hem fet fins ara de manera discreta però efectiva creant la Mesa Sectorial dels Mitjans de Comunicació al voltant de la qual hem aconseguit seure més de una quarantena d’entitats, entre les que hi ha associacions i col•legis professionals, productores audiovisuals, sindicats, universitats i administració, i on s’han recollit més de quaranta propostes per frenar la crisi del sector de la comunicació a Catalunya. Algunes ja s’estan implementant. Per cert, tot i atribuir a una plataforma que lluita pels mitjans la frase que la comunicació és el segon sector més castigat per la crisi després de la construcció, voldria recordar-te que aquesta sentència malauradament va sorgir d’aquesta iniciativa pionera de la mesa sectorial impulsada pel Col•legi.
    El que sí comparteixo plenament és la necessitat de fer autocrítica com a sector i analitzar com recobrar la credibilitat perduda, però entenc que això cal fer–ho de manera col•lectiva i per aquesta raó defenso la necessitat de col•legiar-se. Reitero que m’interessen les crítiques del col•lectiu per millorar el funcionament del Col•legi, però m’agradaria que aquestes fossin constructives i sobretot contrastades, per això et convido a visitar el Col•legi i comparar així les opinions publicades. Crec que hem d’avançar tots en una mateixa direcció, que no és altra que fer d’aquest ofici una professió digna i respectada per tothom, amb una clara vocació social i democràtica. I això no ho podrem fer si el col•lectiu està dividit. Et recordo que aquest és un Col•legi d’adscripció voluntària i que, per sort, més que tenir el repte de mantenir els actuals col•legiats com dius, celebrem que només l’any passat, fossin més de 300 els nous inscrits.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s