Les vedettes del periodisme esportiu

Em va decebre força el tracte que alguns afamats periodistes esportius van dispensar al president del Barça en la seva última compareixença, en roda de premsa, per anunciar que convocava eleccions.

Són els reis del mambo de la professió. Els que es donen bavosos cops de colze quan veuen una periodista guapa, nova en aquests ambients, fent la seva primera aparició a la sala de premsa. Ells tenen la veritat absoluta sobre el Barça i, en privat, presumeixen del poder que tenen per les coses que callen sobre el club.

Amb Josep Maria Bartomeu no van tenir pietat. La majoria de redactors van demanar al president blaugrana les coses que volien saber. Si l’home mentia o s’escaquejava, repreguntaven i ja està. Ells no. Ells, aprofitant-se de la debilitat d’un paio vingut a menys, acorralat pels mil fronts oberts en un club caníbal, van voler deixar clar que el menyspreaven. Amb aire adoctrinador, arrogant i desdenyós, van anar escupint les seves preguntes davant un home evidentment incòmode, que compareixia més sol que mai per donar la cara en un ambient hostil.

Alguns d’aquests mateixos individus que van massacrar Bartomeu no van a les rodes de premsa que consideren “menors”. Si hi van, normalment no pregunten res. Deixen que ho facin els padowans, periodistes menys veterans. I si fan alguna pregunta, apoltrofats en els seus seients, la disparen com si fos una flatulència. Però amb Bartomeu s’hi van esmerçar, adoptant un aire alliçonador que, si tenia per objectiu deixar el president en evidència, no ho va aconseguir.

El tema és que és fàcil ser condescendent amb un home que donen per acabat. A mi no em sembla malament que preguntin amb agressivitat. El que em sembla malament és que 4 hores abans, en aquella mateixa sala de premsa, aquests mateixos periodistes-llops no tinguessin ous per llençar les seves preguntes amb el mateix to a Luis Enrique, l’entrenador del Barça. I això que l’asturià també va desplegar un bonic catàleg d’evasives i fins i tot alguna mentida que cap d’aquests insignes periodistes-xaiets, es va atrevir a rebatre. Aquí teniu les dues rodes de premsa:

Per mi el periodisme només ha de tenir un objectiu. Buscar la veritat. Mai traficar amb ella. Si l’objectiu de la lapidació a Bartomeu era deixar clar que aquest home és un inepte, a mi em va provocar l’efecte contrari. Els periodistes han de tenir valor per fer preguntes sense concessions a qualsevol personatge, no només a qui es troba en una situació de debilitat. Si no, semblen uns covardets. Com aquells que al cole es fotien només amb els que eren més baixets que ells.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s