FigueresCiU

Sí amics, no ho sabíeu? Aquest deu ser el nou nom de la CiUtat que un dia va ser bressol de Dalí, Monturiol o Fages i que també va acollir Montserrat Vayreda.

Aquests dies l’Ajuntament de Figueres, està promocionant amb tota la maquinària municipal un acte que aquest dijous reunirà l’exalcalde i Conseller Santi Vila i l’actual alcaldessa, Marta Felip. Segons els anuncis, que porten el segell de l’Ajuntament, es tracta de glorificar la transformació que ha sofert la CiUtat des del 2007, justament l’any que Convergència i Unió va recuperar les regnes del govern després d’una llarga etapa socialista.

El tema és que estem a 4 mesos de les eleccions i l’acte fa pinta de ser una bacanal de propaganda del partit de govern.

B8X-7_XIYAA4dkr

És simptomàtic dels temps que estem vivint que l’Ajuntament de Figueres promogui un acte tan impúdicament partidista i no passi res. Els recursos municipals al servei d’un partit. Crida prou fort l’oposició per denunciar-ho? I el periodisme local? No ho sé amb certesa. Fa temps que no hi sóc, però parlo amb gent diversa que em serveix de termòmetre des de la distància. I les notícies no són esperançadores.

El targetó que envia l'Ajuntament per promocionar l'acte

El targetó que envia l’Ajuntament per promocionar l’acte a la Casa Empordà

I d’altra banda: tant s’ha transformat Figueres en aquests últims 8 anys? Els grans projectes anunciats durant el mandat de Vila han quedat en un calaix o han fet PUF (trasllat de l’estació, projecte Plaça de Braus, compra de la casa Nouvilas…). El comerç local (la històrica gran força de la CiUtat) ha perdut pistonada i la desídia continua germinant pels carrers del municipi. El mandat de Felip ha estat continuista.

L’arribada de l’AVE (fruit de l’obstinació de l’últim alcalde socialista, per cert) és l’últim gran estímul positiu que ha rebut la capital de l’Alt Empordà.

En aquesta campanya electoral es discutiran els mateixos temes pendents des de fa 25 anys: la solució a les vies del tren que fragmenten el municipi, el problema del barri gitano o la pèrdua de lideratge davant Girona. Tots continuen vigents.

En tot cas, Figueres i el seu Ajuntament no és CiU. És CiU, ICV, PSC, CUP, PP, ERC i la suma de molts llegats.

Anuncis

Les vedettes del periodisme esportiu

Em va decebre força el tracte que alguns afamats periodistes esportius van dispensar al president del Barça en la seva última compareixença, en roda de premsa, per anunciar que convocava eleccions.

Són els reis del mambo de la professió. Els que es donen bavosos cops de colze quan veuen una periodista guapa, nova en aquests ambients, fent la seva primera aparició a la sala de premsa. Ells tenen la veritat absoluta sobre el Barça i, en privat, presumeixen del poder que tenen per les coses que callen sobre el club.

Amb Josep Maria Bartomeu no van tenir pietat. La majoria de redactors van demanar al president blaugrana les coses que volien saber. Si l’home mentia o s’escaquejava, repreguntaven i ja està. Ells no. Ells, aprofitant-se de la debilitat d’un paio vingut a menys, acorralat pels mil fronts oberts en un club caníbal, van voler deixar clar que el menyspreaven. Amb aire adoctrinador, arrogant i desdenyós, van anar escupint les seves preguntes davant un home evidentment incòmode, que compareixia més sol que mai per donar la cara en un ambient hostil.

Alguns d’aquests mateixos individus que van massacrar Bartomeu no van a les rodes de premsa que consideren “menors”. Si hi van, normalment no pregunten res. Deixen que ho facin els padowans, periodistes menys veterans. I si fan alguna pregunta, apoltrofats en els seus seients, la disparen com si fos una flatulència. Però amb Bartomeu s’hi van esmerçar, adoptant un aire alliçonador que, si tenia per objectiu deixar el president en evidència, no ho va aconseguir.

El tema és que és fàcil ser condescendent amb un home que donen per acabat. A mi no em sembla malament que preguntin amb agressivitat. El que em sembla malament és que 4 hores abans, en aquella mateixa sala de premsa, aquests mateixos periodistes-llops no tinguessin ous per llençar les seves preguntes amb el mateix to a Luis Enrique, l’entrenador del Barça. I això que l’asturià també va desplegar un bonic catàleg d’evasives i fins i tot alguna mentida que cap d’aquests insignes periodistes-xaiets, es va atrevir a rebatre. Aquí teniu les dues rodes de premsa:

Per mi el periodisme només ha de tenir un objectiu. Buscar la veritat. Mai traficar amb ella. Si l’objectiu de la lapidació a Bartomeu era deixar clar que aquest home és un inepte, a mi em va provocar l’efecte contrari. Els periodistes han de tenir valor per fer preguntes sense concessions a qualsevol personatge, no només a qui es troba en una situació de debilitat. Si no, semblen uns covardets. Com aquells que al cole es fotien només amb els que eren més baixets que ells.