Justice League. Pues al final no hay traje negro de Superman

Una tomadura de pelo. Este sería el resumen de Justice League. Más o menos el mismo resumen que nos serviría para despachar con una frase lapidária todas las cintas que en estos últimos tiempos los fans del cómic nos estamos tragando, ya sea de Marvel o DC. Y para colmo, después de más de un año creando expectativas sobre el argumento, finalmente vamos a lo de siempre. Voy con los Spoilers a partir de aquí, o sea que ojo.

IMG_4679

La liga y tal. Twitter

No voy a destripar ni analizar todo el film. Sólo os hago un par o tres de consideraciones para que analicéis si vale pena gastarse el dineral que vale ir al cine a ver esta película. Ya os avanzo que si sois unos talibanes del cómic en esta peli ireis más perdidos que Albert Rivera en una fiesta de la CUP. Lo primero de todo es el arranque prometedor con este Batman anabolizado de Ben Affleck, repartiendo hostias y crujiendo los huesos de un pobre delincuente en la primera escena. Lo que ha hecho el pobre diablo es lo de menos. Tampoco se explica, pero al director le sirve de excusa para abrir la película con el caballero oscuro cazando uno de los demonios alados que servirán al malvado de turno para intentar dominar al mundo. Por cierto, inciso: como sabéis, no es que Affleck sea un portento de la expresividad. Pero es que con su nuevo rostro, más hinchado que Hulk despues de ir a comer a casa de la abuela, ya podéis perder toda esperanza de ver algún atisbo de mueca interpretativa en su actuación. Dicen las malas lenguas que su nuevo jeto es producto de las mismas inyecciones de botox que han permitido a Nicole Kidman tener la misma expresividad que un zapato.

IMG_4677

El traje kriptoniano de Superman en los cómics

Bueno, marujeos al margen, no cuela que Bruce Wayne reúna al equipo en un pis pas. En realidad, ya en “Batman Vs Superman” la introducción de los héroes de la Liga de la Justicia fue muy forzada, en el afán de DC de alcanzar cuánto antes las aventuras en grupo que Marvel ya llevaba años cultivando en el cine sin tantas prisas. Es un grupo con feeling subcero. Parece que hayan hecho una quedada de Tinder sin intención de finiquitarla con un revolcón. La más convincente de la tribu sigue siendo Gal Gadot, aunque su Wonder Woman no sea exactamente canónica. Jason Momoa hace el mismo papel de siempre. Aquí el varonil actor va con unas mechas californianas y luciendo tatuajes en un torso cincelado en mármol de Carrara, pero se limita a actuar como un Khal Drogo eufórico después de echar 7 polvos seguidos. Su parecido al Aquaman de los cómics es el mismo que tengo yo con Elvis Presley. Cyborg muy chulo. Ahá. Sí, Flash es simpático. Pero, por favor, que alguien corrija su forma de correr, porque más que un rayo parece un ganso con osteoporosis.

IMG_4678

La broma de Henry Cavill. Instagram

De Batmazas ya he hablado (nos deben su película repartiendo mamporros en solitario) y sobre Superman… Sí, amigos, Kal-el resucita. Para traerle de vuelta utilizan la nave kriptoniana otra vez, demostrando que el trasto alienígena vale para un roto y para un descosido (gran imaginación, la de los guionistas) pero no hay nada del traje negro con el que vistieron a Superman en los cómics después de revivir por primera vez y que insinuó tramposamente Henry Cavill en su Instagram. O sea, encima cachondeo. Cavill no está mal estéticamente en el papel, algo repeinado, el traje es de un azul más vivo… pero bueno, sólo os diré que el mejor actor de esta película es Kevin Costner (y eso que sólo aparece en foto). En realidad, si quitas a Superman, la película funciona igual. Mención a parte para Amy Adams y Diane Lane, que llenan la pantalla en sus cortas escenas.

En fin, si queréis desconectar y ver muchos efectos especiales en una película con un guión de pacotilla y una historia justita, ¡adelante! Al menos tienen la decencia de no alargar demasiado la batalla final. Por cierto, el malo de turno, el cornudo Steppenwolf, es más plano que un encefalograma de Paquirrín. ¡Es que en esta película no puedes identificarte ni con el villano!

Los cómics molaban más. Excelsior.

Anuncis

Condemna pionera al BBVA: haurà de tornar tots els diners d’una hipoteca a Figueres

David ha guanyat a Goliath amb una sentència pionera a Espanya. L’Audiència de Girona ha condemnat el BBVA (Banco Bilbao Vizcaya Argentaria) a retornar a un veí de Figueres tots els diners que ha pagat a aquest banc per un pis que va comprar sobre plànol però que no es va acabar de construir. L’habitatge és un dels deu pisos d’un edifici de l’Avinguda Salvador Dalí que un empresari de la construcció va projectar d’acord amb Caixa Terrassa, entitat absorbida pel BBVA. Amb l’esclat de la crisi, el promotor es va declarar en fallida i va deixar penjades 9 persones que havien pagat una bestreta.

IMG_9495

El bloc està situat davant el Parc Bosc de Figueres

L’obra es va abandonar sense acabar i els futurs inquilins es van quedar sense pis i sense els diners que havien avançat. Un d’ells, fins i tot, va formalitzar la compra i va demanar un crèdit de 175.000 euros per poder adquirir l’habitatge a la mateixa caixa que finançava l’obra. Durant 10 anys ha estat pagant les quotes mensuals d’aquesta hipoteca. Aquest veí és el que va denunciar l’entitat financera i el que després de 6 anys lluitant als jutjats, ha aconseguit que la justícia li doni la raó amb una sentència que ja és ferma.

El malson del demandant, que és advocat, va començar fa més d’una dècada. El març del 2007 va concretar davant notari la compra d’aquest pis amb el promotor “El Serrat de Portugal” i el director de Caixa Terrassa a Figueres. L’obra estava pendent d’execució i estava finançada –i, per tant, suposadament avalada- per la caixa. No només això: el mateix director d’aquesta entitat financera actuava com a intermediari i era l’encarregat de captar compradors entre els clients de la sucursal. Se sospita que, per cada pis col·locat, el promotor li pagava un 5% de comissió. També alguna mariscada. Es calcula que hauria cobrat uns 24 mil euros en total. Dit d’altra manera: el director de Caixa Terrassa a Figueres jugava a dues bandes i feia un negoci rodó. Rodó però indecent perquè, segons el demandant, aquest directiu li va endossar l’habitatge quan ja tenia la certesa que no s’acabaria de construir, perquè sabia que el promotor estava a un pas de la fallida. I així va ser.

10 anys pagant un pis sense poder-hi viure

El promotor es va declarar insolvent i la caixa es va quedar l’edifici però es va negar a acabar la construcció. La situació era surrealista: el demandant es va quedar sense casa però havia de pagar religiosament cada mes les quotes del crèdit al mateix banc que es negava a finalitzar l’obra. La resta de compradors van renunciar a les bestretes que havien donat al promotor, donant els diners per perduts, però ell estava lligat de peus i de mans. Els responsables de l’entitat financera mai es van voler reunir amb els afectats.

El cas va saltar a la premsa el 2011, quan aquest advocat figuerenc va decidir demandar per estafa per la via penal al director de Caixa Terrassa, quan aquesta entitat va quedar integrada dins el grup Unnim –absorbit poc després pel BBVA-. Aquesta querella segueix el seu curs, perquè el jutge veu indicis de delicte, malgrat que el banc està intentant que s’arxivi per tots els mitjans. També va presentar una demanda per la via civil. El 2015 la seva perseverança va donar fruits i el jutjat de primera instància 4 de Figueres va condemnar al banc a retornar al comprador tots els diners pagats amb interessos. La sentència, que ara ha ratificat l’Audiència de Girona, aboca definitivament al BBVA a cancel·lar el crèdit del seu client.

FullSizeRender

Oficina del BBVA a Figueres

Aquesta sentència no entra a valorar la conducta de l’antic director d’aquesta sucursal -un cop el cas va saltar als mitjans de comunicació, el banc va acomiadar-lo-. Sí que indica que hi ha proves abundants que demostren que l’entitat financera sabia en tot moment quina era la situació d’aquesta promoció de pisos i que, malgrat tot, va perjudicar el seu client. Un client de tota la vida que ha estat més d’una dècada amb l’aigua al coll, fent equilibris financers per poder pagar dues quotes: la de la hipoteca per aquest habitatge inhabitable i la del lloguer del pis on fins ara ha estat vivint. És la història de moltes i moltes famílies catalanes que confiaven en les seves entitats financeres i han estat enganyades sense escrúpols.

IMG_4455

Els advocats del despatx de Finques Lasauca celebren el triomf

Però la cosa no ha acabat aquí. Amb aquesta escletxa oberta, 4 de les persones que van pagar la bestreta al promotor i l’havien donat per perduda ara també s’han animat a demandar el BBVA per recuperar els diners. I tenen moltes possibilitats d’aconseguir-ho. I la querella penal contra aquest banc i contra l’antic director de la sucursal a Figueres segueix el seu curs. Una nova condemna pot comportar penes de presó.

Ara els advocats que han aconseguit vèncer aquest banc totpoderós han decidit oferir gratuïtament els seus serveis per estudiar casos de persones que es trobin en la mateixa situació. És important moure’s ràpid perquè molts casos com aquest vinculats als boom immobiliari espanyol preescriuran el 2019. Si voleu contactar amb ells podeu trucar al 972501462 o enviar un mail a info@finqueslasauca.com.

“Tu libertad de expresión vale 600 euros”

Una nova trifulga davant la delegació del Govern espanyol a Barcelona ha acabat aquest migdia amb 3 estudiants denunciats pels agents que custodien l’edifici. La policia diu que els han faltat al respecte tractant-los de “feixistes” i “forces d’ocupació”. La versió dels joves és molt diferent: asseguren que només han aplaudit als policies sense insultar ningú.

IMG_4369

Espai protegit amb tanques a la delegació del Govern espanyol

L’incident ha passat pels volts de les 12 del migdia. Els joves, estudiants d’uns 18 anys, admeten que quan passaven per la zona protegida amb tanques un d’ells s’ha girat cap als agents que custodien l’entrada de l’edifici i els ha aplaudit. Segons la seva versió, els policies s’han abraonat immediatament sobre una de les noies per identificar-la. Quan un altre noi ha tret el telèfon per gravar-ho, un agent l’ha interceptant fent-li caure el mòbil a terra. En total els agents han identificat a 3 dels estudiants i els han aplicat la llei mordassa, denunciant-los per una falta lleu, que preveu multes d’entre 100 i 600 euros per “faltar al respecte als membres dels cossos de seguretat.” Quan una quarta noia que ho ha presenciat tot els ha reclamat respecte per la llibertat d’expressió, assegura que un dels policies ha contestat amb aquesta frase lapidària:“Esto es lo que vale tu libertad de expresión, 600 euros”.

IMG_4371 (1)

Una de les denúncies que els agents han posat als joves

 Els joves també expliquen que els agents han tractat despectivament una de les noies denunciades. Diuen que s’han burlat d’ella perquè és d’Etiòpia i els policies havien escrit malament el seu nom a l’acta policial. Quan ella ho ha intentat rectificar assegura que un dels policies li ha contestat “Eso será en tu país, pero aquí no”. En les 3 denúncies els policies indiquen que els joves no només els han aplaudit, sinó que a més els han dit feixistes i pocavergonyes. Els joves denunciats ho neguen i ara estan a l’espera que el Ministeri de l’Interior fixi la quantitat definitiva de la multa que hauran de pagar.

No és l’únic incident registrat aquests últims dies a la delegació del Govern espanyol al carrer Mallorca de Barcelona. El 21 d’octubre dos joves de Taradell i Tàrrega van ser detinguts i condemnats a 4 mesos de presó, 120 euros de multa i a pagar una indemnització a dos policies. Els agents asseguren que van ser agredits i escopits per aquests joves quan marxaven de la concentració per demanar la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i passaven per davant de l’edifici, que tenien blindat amb tanques. Els joves ho neguen rotundament i denuncien una detenció desproporcionada i humiliacions verbals a la comissaria. Un dels detinguts va acabar amb un blau a l’ull i diverses contusions.

La diagnosi d’Armangué

Fa unes setmanes, vaig publicar un article en el que constatava, tirant poc de dades i molt de sensacions, que la meva ciutat, Figueres, se n’està anant a la merda. Aquest cap de setmana, escoltant la diagnosi argumentada només a base de dades que l’exalcalde Joan Armangué ha fet de la ciutat, ja no en tinc cap dubte.

fullsizerender-2

Joan Armangué desgranant les seves dades.

La conferència portava per títol “Figueres, ciutat rica o ciutat pobra?“, i per respondre a aquest interrogant, Armangué va reunir dissabte a l’auditori de la Cate un bon grapat dels seus fidels, però també membres de la societat civil figuerenca, polítics i regidors de tots colors que actualment tenen representació a l’Ajuntament. Fins i tot van assistir-hi vells antagonistes com l’exalcalde Marià Lorca (CiU), a qui Joan Armangué, a principis dels 90, li va fer la vida impossible com a cap de l’oposició. L’actual alcaldessa no va fer acte de presència, en aquell moment es trobava fent fotos als arbres de la ciutat.

fullsizerender-1

Els arbres de Marta Felip. FOTO: Facebook

Davant un públic més aviat veterà, amb moltes canes, Armangué va fer un retrat social i econòmic de la ciutat molt inquietant. Armat només amb un power point, un grapat de dades extretes de l’IDESCAT i un punter làser, l’exalcalde socialista va desfer en una hora i mitja d’exposició la idílica imatge de la Vila Florida que el nou règim ha intentat fixar amb laca barata durant els últims 8 anys en l’imaginari popular de la capital alt empordanesa.

En resum: Figueres està més a prop de la realitat social de Salt que no pas la de Girona. La taxa d’adolescents que deixen els estudis a la ciutat de Dalí és la segona més alta de Catalunya -després de Salt-. I la taxa d’immigració procedent de països en vies de desenvolupament és també la segona més alta -sí, després de Salt-. Això últim no seria cap problema si no fos perquè bona part dels estrangers que han aterrat a Figueres, si treballen, fan feines de baixa qualificació o viuen de l’economia submergida. Salt i Figueres estan també agermanades en una trista realitat: són els municipis que reben més ajuda alimentària -aproximadament el 15% de la població en depèn-. Som la tercera ciutat de Catalunya on es cobren més prestacions del PIRMI. Un 18% dels habitants es troba a les portes de la pobresa i la meitat dels aturats ja no cobren la prestació. I encara una dada més: la renda familiar figuerenca va començar a caure en picat el 2009 i ara mateix es troba 4 punts per sota de la mitjana catalana. I no fa pinta que les constants vitals hagin de millorar miraculosament.

2017-02-10-photo-00006499

Santi Vila i Marta Felip sota la cúpula del Museu Dalí. FOTO: Twitter

“-!!No estamos tan mal!!” Va clamar Santi Vila fa uns dies sota la cúpula del Museu Dalí. Durant la seva exposició l’exalcalde Armangué no va poder evitar enviar-li algun dard al seu successor per fer aquesta afirmació tan poc afortunada (tenint en compte aquest negre panorama). Hi pot haver qui titlli a Joan Armangué d’oportunista. Té raó. En alguna cosa hi ha d’haver contribuït aquest socialista renegat a l’aire que es respira ara a la ciutat, no? La debacle va començar 1 any després que perdés les eleccions. A més, Armangué fa la seva diagnosi devastadora des del seu confortable retir i no ha hagut de batallar en la pitjor etapa de la crisi com ho va fer el seu successor, nomenant càrrecs de confiança a mansalva i perdent temps i diners en projectes fallits. Per aquesta dura tasca Vila va ser premiat amb una Conselleria. Per alguna cosa deu ser. I Marta Felip va heretar una ciutat amb càries per tots costats. El seu impressionant currículum polític no ha estat suficient per revertir la situació i el seu equip de govern diguéssim que no dóna per a més.

La sessió va tenir també una dosi d’autocrítica. Es podria haver estès a alguns mitjans de comunicació locals, que en els últims anys estan donant una visió de la ciutat que no és, cedint a la propaganda els espais on hi hauria d’haver informació. Hi ha dies que semblen el facebook del govern de torn. Hi té a veure la descapitalització que ha sofert l’ofici. La nostra feina ha de ser fer un periodisme crític, eficaç, al servei del ciutadà.

I al final de l’acte es va fer també una crida a la unitat. Unitat. Quina paraula més devaluada a Figueres. Al diccionari de Felip sembla que no hi apareix. Per això continua atrinxerada a l’alcaldia amb un govern disminuït. I ERC, un partit que probablement treurà un bon resultat a les próximes eleccions la banalitza reclamant un govern alternatiu però exigint a la resta de partits que facin dimitir els seus líders. Curiosa manera de fer amics i buscar la unitat. I la CUP, que té un paper fonamental per constituir una alternativa, no té ganes d’entrar en cap govern. La bona notícia és que tots hi són a temps. La ciutat necessita magnanimitat. La unitat entre postures irreconciliables és la més difícil, però és la que té més valor. Si amb el panorama que he descrit més amunt els partits no són capaços d’actuar en conseqüència, és que no són dignes del vot que els figuerencs i les figuerenques els van posar a les mans. El rellotge corre, i els paràmetres estadístics d’Armangué empitjoren segon a segon. I darrera d’aquests paràmetres hi ha persones. 

Pingu al desert

Que cap periodista insuls us enganyi. Figueres és un polvorí per molt que alguns il·lustres de l’ofici, apalancats en la comoditat de la rutina i l’autocomplaença, ho hagin negat fins ara que han vist les orelles al llop. La capital de l’Alt Empordà ha entrat en una espiral d’ingovernabilitat absoluta, l’alcaldia està compromesa i tot indica que Marta Felip té els dies comptats al capdavant del govern municipal. En 10 dies l’alcaldessa ha partit peres amb el PSC, ha maltractat Unió fins que els membres d’aquest partit han sortit del govern i ha menystingut els regidors del seu propi partit. No passaria res si no fos que Felip governa en minoria i ha engegat a prendre pel sac els socis naturals amb els que podia pactar. En una setmana i mitja ha passat d’11 regidors a 5. Amb la resta de partits la relació és molt precària, per dir-ho suau. Ara mateix està aïllada com Pingu en un desert.

Marta Felip. FOTO: Facebook


L’incomprensible —i per a molts irresponsable— autisme polític de l’alcaldessa ha portat a la ciutat a un cul-de-sac. El propi partit de govern, el PDeCAT, està al·lucinant. En declaracions a El Punt Avui el responsable d’aquestes sigles a Girona, Pere Vila, reconeixia abatut que l’alcaldia perilla. I no hi ha sortida immediata, perquè a Figueres ara mateix no hi ha cap partit amb prou representativitat i força moral per fer un pas endavant. El cas és que pocs aposten per la continuitat de Felip després de veure els seus moviments suicides. Així que ja comencen a circular noms de substituts, de persones que podrien refer els ponts que l’alcaldessa ha dinamitat. Quan en un equip de futbol passa això amb l’entrenador, ja sabeu què ve després. Es busca algú que pugui reconciliar-se amb els partits que se senten insultats i que pugui reorientar el barco fent tirar endavant la ciutat a base de pactes. Però la llista no és per il·lusionar-se.

Intercanvi de carícies entre Felip i Unió després de la sortida del govern d’aquest partit


A Figueres ara mateix poden passar 3 coses:

1: Que l’alcaldessa faci un pas al costat (o que el PDeCAT li faci fer) i deixi pas a aquest bomber, una persona de partit. Complicat, perquè el govern segueix en minoria i l’oposició ha de beneïr aquest recanvi. L’antiga Convergència aposta per Jordi Masquef, un nom que a l’Ajuntament no provoca massa trempera. L’oposició també podria intentar forçar un candidat de consens.

2: Que els partits a l’oposició vagin més enllà i articulin una moció de censura que acabi en un govern alternatiu en plan Frankenstein. Difícil. Les esquerres no sumen i la calculadora de les dretes no té piles. Molts partits s’han d’entendre i la sensació és que ningú es vol enfangar amb la governabilitat tan condicionada.

3: Possible però improbable: que Marta Felip doni un gir de 180 graus a la seva “estratègia”; que rectifiqui, s’empassi el gripau amb patates i esdevingui la política pragmàtica que la ciutat va votar.

L’últim ple municipal, amb la crisi de govern al descobert. FOTO: Aj. Figueres


No només el partit de l’alcaldessa s’ha començat a moure per mantenir l’alcaldia de Figueres, una plaça important al mapa català. Els partits a l’oposició també. Tothom mira cap a ERC, com a partit amb prou cartell com per prendre la iniciativa que ningú vol prendre. Fins ara els republicans s’havien mantingut expectants, però la notícia és que s’han començat a moure i hi ha reunions en marxa. Que ningú s’enganyi. Si hi ha govern alternatiu, els republicans només seran una peça d’aquest puzzle tan complicat. Només tenen 3 regidors, com el PSC i com la CUP. En aquests moments Esquerra Republicana té molta pressió externa i poca musculatura. Però, de cara el futur, apunteu aquest nom: Agnès Lladó.