Recordo que era molt petit quan vaig nèixer, un dia de molta tramuntana, el febrer del 79. La meva infància es va escolar pels carrers de l’Empordà, mentre feia cua per jugar a les arcade machines. De teenager vaig ser punk, grunge, reponedor de supermercats i benziner. Aquesta valuosa formació, i moltes hores al bar de la UAB, em van servir per dues coses: per petar-ho a les discoteques del Vallès -amb el meu famós ball a l’estil Mick Jagger- i per començar a edificar les bases de la meva carrera com a periodista. M’he foguejat a la premsa i a la TV. Des del 2001 faig de transportista de notícies a la ràdio, la feina de la meva vida.

No tinc inclinació política fixa, però trobo interessant la de l’inspector Harry Callahan.

Només una cosa. Si odies als homosexuals, a les dones o a la gent de diferent color, si us plau, fes-me un favor: deixa’m tranquil, no llegeixis aquest blog i vés a comprar-te un cervell nou.