L’ase de la Marta Felip

Marta Felip s’ha convertit en la primera alcaldessa en comprar un burro i en demandar un periodista i un mitjà de comunicació per descobrir-ho i publicar-ho.

M’agradaria dir que Felip ha passat a la història com la primera alcaldessa que ha resolt el problema de les vies del tren a Figueres. O la primera que ha aconseguit desfer el gueto del Culubret. O la dona que ha estat capaç de resoldre el caos circulatori que cada dia provoca una ingesta massiva d’ibuprofè als conductors que s’aventuren a creuar la ciutat. O que ha trobat remei a l’abandonament escolar prematur. A casa meva, els meus pares han posat alarma. Després de més de 40 anys vivint a Figueres han decidit posar alarma perquè a la ciutat ha crescut la inseguretat. Els meus pares tenen por que els entrin a casa. Però Marta Felip s’ha comprat un burro. S’ha comprat un burro de poliestiré i ha decidit demandar al periodista que ho ha descobert i s’ha atrevit a publicar-ho.

image1

Burro de poliestirè. FOTO: TramuntanaTV

El burro de plàstic ha costat 5.500 euros. No els ha pagat l’alcaldessa de la seva butxaca. L’han pagat els contribuents. No era un burro qualsevol. Segons ha publicat la Fissura.com en un article signat per Pau Subirós, l’alcaldessa del PDECAT es va enamorar d’una escultura en forma d’ase que va fer un col·lega de partit. Marta Felip va creure que tenir un burro de plàstic enriquiria el patrimoni artístic de la ciutat i va decidir comprar-lo. L’hi va comprar al seu col·lega de partit. I, segons la publicació, un any i mig després de ser adquirida, l’escultura ni tan sols s’ha registrat corresponentment a la col·lecció del Museu de l’Empordà. Ningú sap on és.

Fonts municipals argumenten que la despesa de 5.500 euros (IVA inclòs) està validada i firmada pel regidor de cultura, que en aquell moment era Alfons Martínez, del PSC. La compra, efectivament, consta al registre municipal: està consignada el 20 de setembre del 2016 sota el concepte “Peça escultòrica de poliestirè expandit recoberta d’aquaplast i capa de pintura blanca i dues banderilles”.

La compra existeix, però l’alcaldessa ha decidit denunciar al periodista que ho ha publicat, perquè diu que el seu article està farcit de mentides que tenen com a únic objectiu desprestigiar-la i desgastar el seu govern.

Els tribunals ja sabem com les gasten. Jo proposo a Marta Felip que opti per una altra via: que expliqui perquè l’Ajuntament es va gastar aquesta morterada en un burro de plàstic fet per un col·lega de partit. I si la compra està justificada, celebrarem que tenim una alcaldessa que hi entén d’art.

L’any que ve hi ha eleccions. De debò no hi ha cap polític/a de talla per sortir de la indigència conceptual a què està abocada la ciutat?

Anuncis

aTERRAtges a Agullana

Vista de l'interior de l'Esglèsia parroquial de l'Estrada, a Agullana

Vista de l’interior de l’Església parroquial de l’Estrada, a Agullana

En un lloc de l’Empordà, sortint d’Agullana, si segueixes una sinuosa carretera, primer d’asfalt i després de terra abans de tornar a l’asfalt, aniràs a parar a l’Estrada, un veïnat amb església pròpia que apareix de sobte al mig del bosc. A l’Estrada, aquesta església parroquial i el Mas Vinyes, molt a prop del temple, estan units per un cordill invisible. És un cordill de creativitat que han imaginat 17 artistes de la comarca que aquests dies exposen sota aquests dos sostres: el laic i el sagrat. Tots ells han conreat diversos materials per expressar el seu art, però aquesta vegada tots han fet servir el mateix. Han utilitzat els 4 elements clàssics: la terra, l’aigua, l’aire i el foc. L’aigua converteix la terra en fang. El fang s’asseca amb l’aire i el foc el cou i l’endureix fins a convertir-lo en la peça definitiva. Ceràmica.

"Empremptes" espiral de Josep Ministral

“Empremptes” espiral de Josep Ministral

Ceràmica és el que podem veure a l’Estrada fins el 12 de gener en aquesta exposició col·lectiva, promoguda per Antoni Federico. Federico era ceramista i va cultivar aquesta disciplina de forma intensiva durant 4 anys. Un bon dia, però, li va semblar que Picasso o Miró, entre d’altres, ja ho havien fet tot amb aquest material. No es veia capaç d’innovar i va decidir apagar el forn. 25 anys després, s’ha vist capaç de fer creacions pròpies i ha tornat a posar les mans dins el fang. El Mas Vinyes, de la seva propietat, s’ha convertit en una d’aquestes dues sales d’exposicions que aquests dies s’han obert a l’Estrada. L’altre espai, com deia, és la nau de l’església d’aquest veïnat d’Agullana. Aquí hi trobareu obres del propi Antoni Federico, d’en Carles Bros, de la Dolors Bosch, de la Mònica Campdepadrós, en Miquel Duran,  la Pilar Farrés, d’Eduard Federico, en Pep Federico, en Ramon Fort, en Jordi Gispert, en Claude Lambert, en Miquel Mallén, en Josep Ministral, la Fiona Morrison, l’Ester Parés, Patxè, la Carme Sanglàs i la Núria Surribas.

L'organitzador principal d'aquesta exposició col·lectiva: Antoni Federico

L’organitzador principal d’aquesta exposició col·lectiva: Antoni Federico

La gràcia d’aquesta exposició és que sigui col·lectiva. Antoni Federico va convidar a 16 artistes més per experimentar, durant uns dies, amb el fang. No és massa habitual que els artistes abandonin la seguretat dels seus tallers per compartir experiències amb altres professionals del gremi. I això és el que han fet tots ells a Agullana. L’individualisme s’ha convertit en una mena de cooperativisme. Alguns d’ells no havien treballat mai amb fang i han rebut ajut dels que sí que en sabien. A l’Estrada, al forn de l’Antoni Federico (un autèntic forn de ceramista, on les peces s’han cogut a més de mil graus de temperatura), han pogut provar-ho. I expliquen que se sap com entra el fang al forn, però és difícil saber com en sortirà. El resultat és el que veieu en aquestes fotos.

"Empremptes" de Josep Ministral

“Empremptes” de Josep Ministral

"Fòssil quàntic" de Patxè

“Fòssil quàntic” de Patxè

El pintor Miquel Duran, primera incursió al món de la ceràmica

El pintor Miquel Duran, primera incursió al món de la ceràmica

"Turbulències en blanc i negre" de Ramon Fort

“Turbulències en blanc i negre” de Ramon Fort

"Empremptes" de Josep MInistral

“Empremptes” de Josep MInistral

EsglÉsia parroquial de l'Estrada

Església parroquial de l’Estrada