Condemna pionera al BBVA: haurà de tornar tots els diners d’una hipoteca a Figueres

David ha guanyat a Goliath amb una sentència pionera a Espanya. L’Audiència de Girona ha condemnat el BBVA (Banco Bilbao Vizcaya Argentaria) a retornar a un veí de Figueres tots els diners que ha pagat a aquest banc per un pis que va comprar sobre plànol però que no es va acabar de construir. L’habitatge és un dels deu pisos d’un edifici de l’Avinguda Salvador Dalí que un empresari de la construcció va projectar d’acord amb Caixa Terrassa, entitat absorbida pel BBVA. Amb l’esclat de la crisi, el promotor es va declarar en fallida i va deixar penjades 9 persones que havien pagat una bestreta.

IMG_9495

El bloc està situat davant el Parc Bosc de Figueres

L’obra es va abandonar sense acabar i els futurs inquilins es van quedar sense pis i sense els diners que havien avançat. Un d’ells, fins i tot, va formalitzar la compra i va demanar un crèdit de 175.000 euros per poder adquirir l’habitatge a la mateixa caixa que finançava l’obra. Durant 10 anys ha estat pagant les quotes mensuals d’aquesta hipoteca. Aquest veí és el que va denunciar l’entitat financera i el que després de 6 anys lluitant als jutjats, ha aconseguit que la justícia li doni la raó amb una sentència que ja és ferma.

El malson del demandant, que és advocat, va començar fa més d’una dècada. El març del 2007 va concretar davant notari la compra d’aquest pis amb el promotor “El Serrat de Portugal” i el director de Caixa Terrassa a Figueres. L’obra estava pendent d’execució i estava finançada –i, per tant, suposadament avalada- per la caixa. No només això: el mateix director d’aquesta entitat financera actuava com a intermediari i era l’encarregat de captar compradors entre els clients de la sucursal. Se sospita que, per cada pis col·locat, el promotor li pagava un 5% de comissió. També alguna mariscada. Es calcula que hauria cobrat uns 24 mil euros en total. Dit d’altra manera: el director de Caixa Terrassa a Figueres jugava a dues bandes i feia un negoci rodó. Rodó però indecent perquè, segons el demandant, aquest directiu li va endossar l’habitatge quan ja tenia la certesa que no s’acabaria de construir, perquè sabia que el promotor estava a un pas de la fallida. I així va ser.

10 anys pagant un pis sense poder-hi viure

El promotor es va declarar insolvent i la caixa es va quedar l’edifici però es va negar a acabar la construcció. La situació era surrealista: el demandant es va quedar sense casa però havia de pagar religiosament cada mes les quotes del crèdit al mateix banc que es negava a finalitzar l’obra. La resta de compradors van renunciar a les bestretes que havien donat al promotor, donant els diners per perduts, però ell estava lligat de peus i de mans. Els responsables de l’entitat financera mai es van voler reunir amb els afectats.

El cas va saltar a la premsa el 2011, quan aquest advocat figuerenc va decidir demandar per estafa per la via penal al director de Caixa Terrassa, quan aquesta entitat va quedar integrada dins el grup Unnim –absorbit poc després pel BBVA-. Aquesta querella segueix el seu curs, perquè el jutge veu indicis de delicte, malgrat que el banc està intentant que s’arxivi per tots els mitjans. També va presentar una demanda per la via civil. El 2015 la seva perseverança va donar fruits i el jutjat de primera instància 4 de Figueres va condemnar al banc a retornar al comprador tots els diners pagats amb interessos. La sentència, que ara ha ratificat l’Audiència de Girona, aboca definitivament al BBVA a cancel·lar el crèdit del seu client.

FullSizeRender

Oficina del BBVA a Figueres

Aquesta sentència no entra a valorar la conducta de l’antic director d’aquesta sucursal -un cop el cas va saltar als mitjans de comunicació, el banc va acomiadar-lo-. Sí que indica que hi ha proves abundants que demostren que l’entitat financera sabia en tot moment quina era la situació d’aquesta promoció de pisos i que, malgrat tot, va perjudicar el seu client. Un client de tota la vida que ha estat més d’una dècada amb l’aigua al coll, fent equilibris financers per poder pagar dues quotes: la de la hipoteca per aquest habitatge inhabitable i la del lloguer del pis on fins ara ha estat vivint. És la història de moltes i moltes famílies catalanes que confiaven en les seves entitats financeres i han estat enganyades sense escrúpols.

IMG_4455

Els advocats del despatx de Finques Lasauca celebren el triomf

Però la cosa no ha acabat aquí. Amb aquesta escletxa oberta, 4 de les persones que van pagar la bestreta al promotor i l’havien donat per perduda ara també s’han animat a demandar el BBVA per recuperar els diners. I tenen moltes possibilitats d’aconseguir-ho. I la querella penal contra aquest banc i contra l’antic director de la sucursal a Figueres segueix el seu curs. Una nova condemna pot comportar penes de presó.

Ara els advocats que han aconseguit vèncer aquest banc totpoderós han decidit oferir gratuïtament els seus serveis per estudiar casos de persones que es trobin en la mateixa situació. És important moure’s ràpid perquè molts casos com aquest vinculats als boom immobiliari espanyol preescriuran el 2019. Si voleu contactar amb ells podeu trucar al 972501462 o enviar un mail a info@finqueslasauca.com.

Anuncis

La diagnosi d’Armangué

Fa unes setmanes, vaig publicar un article en el que constatava, tirant poc de dades i molt de sensacions, que la meva ciutat, Figueres, se n’està anant a la merda. Aquest cap de setmana, escoltant la diagnosi argumentada només a base de dades que l’exalcalde Joan Armangué ha fet de la ciutat, ja no en tinc cap dubte.

fullsizerender-2

Joan Armangué desgranant les seves dades.

La conferència portava per títol “Figueres, ciutat rica o ciutat pobra?“, i per respondre a aquest interrogant, Armangué va reunir dissabte a l’auditori de la Cate un bon grapat dels seus fidels, però també membres de la societat civil figuerenca, polítics i regidors de tots colors que actualment tenen representació a l’Ajuntament. Fins i tot van assistir-hi vells antagonistes com l’exalcalde Marià Lorca (CiU), a qui Joan Armangué, a principis dels 90, li va fer la vida impossible com a cap de l’oposició. L’actual alcaldessa no va fer acte de presència, en aquell moment es trobava fent fotos als arbres de la ciutat.

fullsizerender-1

Els arbres de Marta Felip. FOTO: Facebook

Davant un públic més aviat veterà, amb moltes canes, Armangué va fer un retrat social i econòmic de la ciutat molt inquietant. Armat només amb un power point, un grapat de dades extretes de l’IDESCAT i un punter làser, l’exalcalde socialista va desfer en una hora i mitja d’exposició la idílica imatge de la Vila Florida que el nou règim ha intentat fixar amb laca barata durant els últims 8 anys en l’imaginari popular de la capital alt empordanesa.

En resum: Figueres està més a prop de la realitat social de Salt que no pas la de Girona. La taxa d’adolescents que deixen els estudis a la ciutat de Dalí és la segona més alta de Catalunya -després de Salt-. I la taxa d’immigració procedent de països en vies de desenvolupament és també la segona més alta -sí, després de Salt-. Això últim no seria cap problema si no fos perquè bona part dels estrangers que han aterrat a Figueres, si treballen, fan feines de baixa qualificació o viuen de l’economia submergida. Salt i Figueres estan també agermanades en una trista realitat: són els municipis que reben més ajuda alimentària -aproximadament el 15% de la població en depèn-. Som la tercera ciutat de Catalunya on es cobren més prestacions del PIRMI. Un 18% dels habitants es troba a les portes de la pobresa i la meitat dels aturats ja no cobren la prestació. I encara una dada més: la renda familiar figuerenca va començar a caure en picat el 2009 i ara mateix es troba 4 punts per sota de la mitjana catalana. I no fa pinta que les constants vitals hagin de millorar miraculosament.

2017-02-10-photo-00006499

Santi Vila i Marta Felip sota la cúpula del Museu Dalí. FOTO: Twitter

“-!!No estamos tan mal!!” Va clamar Santi Vila fa uns dies sota la cúpula del Museu Dalí. Durant la seva exposició l’exalcalde Armangué no va poder evitar enviar-li algun dard al seu successor per fer aquesta afirmació tan poc afortunada (tenint en compte aquest negre panorama). Hi pot haver qui titlli a Joan Armangué d’oportunista. Té raó. En alguna cosa hi ha d’haver contribuït aquest socialista renegat a l’aire que es respira ara a la ciutat, no? La debacle va començar 1 any després que perdés les eleccions. A més, Armangué fa la seva diagnosi devastadora des del seu confortable retir i no ha hagut de batallar en la pitjor etapa de la crisi com ho va fer el seu successor, nomenant càrrecs de confiança a mansalva i perdent temps i diners en projectes fallits. Per aquesta dura tasca Vila va ser premiat amb una Conselleria. Per alguna cosa deu ser. I Marta Felip va heretar una ciutat amb càries per tots costats. El seu impressionant currículum polític no ha estat suficient per revertir la situació i el seu equip de govern diguéssim que no dóna per a més.

La sessió va tenir també una dosi d’autocrítica. Es podria haver estès a alguns mitjans de comunicació locals, que en els últims anys estan donant una visió de la ciutat que no és, cedint a la propaganda els espais on hi hauria d’haver informació. Hi ha dies que semblen el facebook del govern de torn. Hi té a veure la descapitalització que ha sofert l’ofici. La nostra feina ha de ser fer un periodisme crític, eficaç, al servei del ciutadà.

I al final de l’acte es va fer també una crida a la unitat. Unitat. Quina paraula més devaluada a Figueres. Al diccionari de Felip sembla que no hi apareix. Per això continua atrinxerada a l’alcaldia amb un govern disminuït. I ERC, un partit que probablement treurà un bon resultat a les próximes eleccions la banalitza reclamant un govern alternatiu però exigint a la resta de partits que facin dimitir els seus líders. Curiosa manera de fer amics i buscar la unitat. I la CUP, que té un paper fonamental per constituir una alternativa, no té ganes d’entrar en cap govern. La bona notícia és que tots hi són a temps. La ciutat necessita magnanimitat. La unitat entre postures irreconciliables és la més difícil, però és la que té més valor. Si amb el panorama que he descrit més amunt els partits no són capaços d’actuar en conseqüència, és que no són dignes del vot que els figuerencs i les figuerenques els van posar a les mans. El rellotge corre, i els paràmetres estadístics d’Armangué empitjoren segon a segon. I darrera d’aquests paràmetres hi ha persones. 

Pingu al desert

Que cap periodista insuls us enganyi. Figueres és un polvorí per molt que alguns il·lustres de l’ofici, apalancats en la comoditat de la rutina i l’autocomplaença, ho hagin negat fins ara que han vist les orelles al llop. La capital de l’Alt Empordà ha entrat en una espiral d’ingovernabilitat absoluta, l’alcaldia està compromesa i tot indica que Marta Felip té els dies comptats al capdavant del govern municipal. En 10 dies l’alcaldessa ha partit peres amb el PSC, ha maltractat Unió fins que els membres d’aquest partit han sortit del govern i ha menystingut els regidors del seu propi partit. No passaria res si no fos que Felip governa en minoria i ha engegat a prendre pel sac els socis naturals amb els que podia pactar. En una setmana i mitja ha passat d’11 regidors a 5. Amb la resta de partits la relació és molt precària, per dir-ho suau. Ara mateix està aïllada com Pingu en un desert.

Marta Felip. FOTO: Facebook


L’incomprensible —i per a molts irresponsable— autisme polític de l’alcaldessa ha portat a la ciutat a un cul-de-sac. El propi partit de govern, el PDeCAT, està al·lucinant. En declaracions a El Punt Avui el responsable d’aquestes sigles a Girona, Pere Vila, reconeixia abatut que l’alcaldia perilla. I no hi ha sortida immediata, perquè a Figueres ara mateix no hi ha cap partit amb prou representativitat i força moral per fer un pas endavant. El cas és que pocs aposten per la continuitat de Felip després de veure els seus moviments suicides. Així que ja comencen a circular noms de substituts, de persones que podrien refer els ponts que l’alcaldessa ha dinamitat. Quan en un equip de futbol passa això amb l’entrenador, ja sabeu què ve després. Es busca algú que pugui reconciliar-se amb els partits que se senten insultats i que pugui reorientar el barco fent tirar endavant la ciutat a base de pactes. Però la llista no és per il·lusionar-se.

Intercanvi de carícies entre Felip i Unió després de la sortida del govern d’aquest partit


A Figueres ara mateix poden passar 3 coses:

1: Que l’alcaldessa faci un pas al costat (o que el PDeCAT li faci fer) i deixi pas a aquest bomber, una persona de partit. Complicat, perquè el govern segueix en minoria i l’oposició ha de beneïr aquest recanvi. L’antiga Convergència aposta per Jordi Masquef, un nom que a l’Ajuntament no provoca massa trempera. L’oposició també podria intentar forçar un candidat de consens.

2: Que els partits a l’oposició vagin més enllà i articulin una moció de censura que acabi en un govern alternatiu en plan Frankenstein. Difícil. Les esquerres no sumen i la calculadora de les dretes no té piles. Molts partits s’han d’entendre i la sensació és que ningú es vol enfangar amb la governabilitat tan condicionada.

3: Possible però improbable: que Marta Felip doni un gir de 180 graus a la seva “estratègia”; que rectifiqui, s’empassi el gripau amb patates i esdevingui la política pragmàtica que la ciutat va votar.

L’últim ple municipal, amb la crisi de govern al descobert. FOTO: Aj. Figueres


No només el partit de l’alcaldessa s’ha començat a moure per mantenir l’alcaldia de Figueres, una plaça important al mapa català. Els partits a l’oposició també. Tothom mira cap a ERC, com a partit amb prou cartell com per prendre la iniciativa que ningú vol prendre. Fins ara els republicans s’havien mantingut expectants, però la notícia és que s’han començat a moure i hi ha reunions en marxa. Que ningú s’enganyi. Si hi ha govern alternatiu, els republicans només seran una peça d’aquest puzzle tan complicat. Només tenen 3 regidors, com el PSC i com la CUP. En aquests moments Esquerra Republicana té molta pressió externa i poca musculatura. Però, de cara el futur, apunteu aquest nom: Agnès Lladó.

A Figueres han caigut les màscares

L’alcaldessa de Figueres, Marta Felip (CiU) ha anunciat aquest matí el cessament dels tres regidors del PSC i ha finiquitat el pacte de govern que va signar el 2015 amb el socialista Pere Casellas. Es veia a venir una crisi de govern perquè feia setmanes que el PSC es removia inquiet dins el govern municipal per les iniciatives que prenia Felip, a la brava i sense comptar amb l’opinió dels seus socis. Fins i tot, soto voce, amenaçaven amb sortir del govern. A Figueres moltes veus apostaven, efectivament, per una sortida fulgurant dels socialistes un cop es confirmés el desacord en partides clau dels pressupostos -la capital alt empordanesa és de les poques grans ciutats que encara té pendent aprovar els comptes municipals-, però a més d’un se li ha quedat cara de tonto quan ha vist l’alcaldessa prenent la iniciativa liquidant el pacte amb el PSC sense més dilacions.

Ara els socialistes figuerencs es queden a l’oposició amb la marca de la sola de la sabata de l’alcaldessa al cul. I no és la primera vegada: el 2010 el llavors alcalde Santi Vila també va dinamitar el pacte sociovergent utilitzant, com a excusa, l’aparició d’unes factures “sense consignar” al calaix del regidor de cultura socialista. Llavors va ser el PSC el que va marxar, però qui els va obrir la porta va ser Vila. Aquesta vegada, a més, Felip s’ha despatxat a gust contra Pere Casellas: “deslleial”, “mercader”, “ansiós de poder”, “poc compromès”… són alguns dels piropos que l’alcaldessa ha llençat contra el seu, fins avui, primer tinent d’alcalde. Sembla doncs que la sociovergència, a Figueres, no és una bona fórmula. En tot cas, un matrimoni en el que des del primer dia estàs mirant de reüll a la parella per si t’està fotent el salt, està condemnat al fracàs. A Figueres falta amor, està clar. L’alcaldessa no ha pogut dissimular cert nerviosisme durant la seva compareixença. Sap que d’amor no en trobarà gaire a partir d’ara. El govern en minoria és dur. I Marta Felip no és Ada Colau, que acaba de fer gala d’una inesperada habilitat política a Barcelona aprovant amb astúcia els pressupostos i pactant amb l’esquerra i la dreta plans fonamentals pel seu mandat. Veurem si Felip té cintura i habilitat per ensortir-se’n en un camp sembrat de mines. Per començar, els 6 regidors que governen amb ella no són una pinya precisament. La meitat d’ells la qüestionen i desconeixien el que l’alcaldessa ha anunciat avui. Amb el PSC, l’antiga Convergència ja es por oblidar d’arribar a pactes. Amb ERC ja ho veurem. Agnès Lladó és una política íntegra, però ara els figuerencs podran comprovar si els republicans tenen servituds amb l’estratègia política nacional d’Oriol Junqueras -bàsicament gesticular molt i exposar-se poc, que en els próxims mesos vindrà l’assalt a la presidència de la Generalitat-. Compromís, soci extern de Marta Felip, fa setmanes que està en guàrdia per la forma de governar de l’alcaldessa. I la distància amb la resta de partits sembla molt gran. 

Felip anunciant que expulsa el PSC del govern. FOTO: Aj. Figueres

En definitiva, s’obre una etapa de turbulències a l’Ajuntament de Figueres i la governabilitat està molt, molt complicada. Figuerencs, preneu nota per quan us toqui anar a votar perquè ara, amb les màscares fora, podreu veure la veritable cara dels partits que aspiraran a governar la VOSTRA ciutat.

El que val una promesa a Figueres

Donat que tothom opina sobre l’eventual instal·lació d’un Museu del Circ a Figueres (per exemple, residents a Roses que no hauran de pagar amb els seus impostos la construcció i manteniment d’aquest equipament), m’aventuro a exposar la meva visió del tema.

Quan un projecte d’aquest tipus, amb una ingent inversió pública, polaritza de la manera que ho ha fet els habitants d’una ciutat, jo m’ho pensaria dues vegades abans de prémer el botó verd. Estem parlant d’una aposta que, inicialment, als figuerencs els costarà, de la seva butxaca i pel cap baix, gairebé 5 milions i mig d’euros. Com en diuen en castellà, un pastizal. Aquí s’han de comptar els 3’8 milions que l’Ajuntament i el Consell Comarcal van aportar el 2008 per pagar una jubilació daurada als germans Nouvilas i els 1’5 milions que l’alcaldessa Marta Felip ha promès invertir en aquest controvertit Museu en els pròxims 3 anys. Això sense comptar els fins a 9 milions d’euros que podria costar l’obra segons l’arquitecte municipal. No és calderilla, oi? Per cert, algun dia algú haurà d’explicar com és possible que cap dels polítics que van signar la compra de la casa Nouvilas en plena eclosió de la crisi va saber veure que la unificació dels serveis socials a la ciutat –que era el que es pretenia encabir en aquest senyorial i decadent edifici- era inviable. Abans s’hi volien posar serveis socials i ara material de circ. En fi. El cas és que durant 9 anys aquest immoble ha estat acumulant pols, amb el cost que això també ha suposat per les arques municipals. Això sí, a la foto de la compra, tothom hi va sortir somrient. Sobretot els Nouvilas.

circ 1

Un dels espectacles del Festival del Circ de Figueres.

No m’ha agradat mai la gent que es belluga amb ultimàtums. A mi em sembla agosarat que el principal promotor d’aquest projecte, Genís Matabosch, condicioni la continuïtat del Festival del Circ de Figueres a la construcció d’un Museu a la ciutat per instal·lar-hi la seva col·lecció privada. Una cosa és el Festival del Circ, una obsessió de Matabosch, venuda a diferents ciutats espanyoles i que ara fa sis anys Figueres va decidir comprar-li. La plena ocupació dels espectacles demostra que va ser una bona aposta. Per tant, res a dir. Però una cosa ben diferent és un projecte museístic. La gent va al circ. Els nens s’ho passen bé i els espectadors s’evadeixen amb els espectacles (malgrat que alguns ja estiguin molt vistos, encara que Matabosch defensi que a la capital alt empordanesa només es veuen les últimes novetats del món del circ). Són 4 o 5 dies amb una oferta que gent de dins i fora la comarca aprofita. Però… aquests espectadors aniran a aquest museu de temàtica tan poc mainstream? Val la pena obrir-lo en un lloc on hi ha la mateixa tradició circense que a Taravaus o a Navarcles? Tinc dubtes. Els contraris al projecte creuen que l’Ajuntament té massa deures pendents amb els altres museus de la ciutat com per embarcar-se amb un de nou.

També hi ha una certa supèrbia dels defensors del projecte enfront els que no el veuen tan clar: Genís Matabosch diu que no cal fer cap referèndum a Figueres per calibrar el suport que té el seu projecte, com proposen la CUP i Compromís. Diu que no cal perquè en una enquesta que va fer als espectadors del Festival del Circ més de mil persones van expressar el seu suport a la seva iniciativa. Com Matabosch sap, molts d’aquests espectadors no eren de Figueres. A més, a change.org en una setmana s’han recollit pràcticament les mateixes signatures contra aquest museu. És veritat que la principal associació de comerciants fa campanya a favor però, que jo sàpiga, no són els únics habitants de la ciutat.

totsmuseu

Campanya favorable al Museu engegada per Comerç Figueres. FOTO: change.org

Genís Matabosch pot defensar legítimament la seva iniciativa privada, només faltaria! Com a roc a la faixa té la milionària inversió pública promesa per l’alcaldessa de Figueres. Una promesa feta sense consens a l’equip de govern, per cert. Però que els detractors del projecte no perdin l’esperança. En general, a Figueres, una promesa no val una merda. I si no, que li preguntin a Àngel Corella, als gitanos o als conductors que cada dia han de travessar el pas a nivell.