“Tu libertad de expresión vale 600 euros”

Una nova trifulga davant la delegació del Govern espanyol a Barcelona ha acabat aquest migdia amb 3 estudiants denunciats pels agents que custodien l’edifici. La policia diu que els han faltat al respecte tractant-los de “feixistes” i “forces d’ocupació”. La versió dels joves és molt diferent: asseguren que només han aplaudit als policies sense insultar ningú.

IMG_4369

Espai protegit amb tanques a la delegació del Govern espanyol

L’incident ha passat pels volts de les 12 del migdia. Els joves, estudiants d’uns 18 anys, admeten que quan passaven per la zona protegida amb tanques un d’ells s’ha girat cap als agents que custodien l’entrada de l’edifici i els ha aplaudit. Segons la seva versió, els policies s’han abraonat immediatament sobre una de les noies per identificar-la. Quan un altre noi ha tret el telèfon per gravar-ho, un agent l’ha interceptant fent-li caure el mòbil a terra. En total els agents han identificat a 3 dels estudiants i els han aplicat la llei mordassa, denunciant-los per una falta lleu, que preveu multes d’entre 100 i 600 euros per “faltar al respecte als membres dels cossos de seguretat.” Quan una quarta noia que ho ha presenciat tot els ha reclamat respecte per la llibertat d’expressió, assegura que un dels policies ha contestat amb aquesta frase lapidària:“Esto es lo que vale tu libertad de expresión, 600 euros”.

IMG_4371 (1)

Una de les denúncies que els agents han posat als joves

 Els joves també expliquen que els agents han tractat despectivament una de les noies denunciades. Diuen que s’han burlat d’ella perquè és d’Etiòpia i els policies havien escrit malament el seu nom a l’acta policial. Quan ella ho ha intentat rectificar assegura que un dels policies li ha contestat “Eso será en tu país, pero aquí no”. En les 3 denúncies els policies indiquen que els joves no només els han aplaudit, sinó que a més els han dit feixistes i pocavergonyes. Els joves denunciats ho neguen i ara estan a l’espera que el Ministeri de l’Interior fixi la quantitat definitiva de la multa que hauran de pagar.

No és l’únic incident registrat aquests últims dies a la delegació del Govern espanyol al carrer Mallorca de Barcelona. El 21 d’octubre dos joves de Taradell i Tàrrega van ser detinguts i condemnats a 4 mesos de presó, 120 euros de multa i a pagar una indemnització a dos policies. Els agents asseguren que van ser agredits i escopits per aquests joves quan marxaven de la concentració per demanar la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i passaven per davant de l’edifici, que tenien blindat amb tanques. Els joves ho neguen rotundament i denuncien una detenció desproporcionada i humiliacions verbals a la comissaria. Un dels detinguts va acabar amb un blau a l’ull i diverses contusions.

Anuncis

La veritat del cas Raval

Per a un policia indigne de la placa que porta cosida a la cartera hi ha un avantatge encara més poderós que la facultat de poder utilitzar la força i la violència sense donar massa explicacions: la presumpció de veracitat. Aquest precepte sagrat, que per a qualsevol ciutadà representaria un perillós do d’impunitat, està en mans dels agents perquè es pressuposa que serà exercit amb escrupulosa precisió, honestedat i professionalitat.

La justícia dóna per fet que un agent de policia sempre diu la veritat. Per entendre’ns ras i curt: quan dos ciutadans parlen davant un jutge, la paraula d’aquestes persones val el mateix. En el cas d’un policia no. La seva paraula val més que la d’aquests ciutadans. Està per sobre. És més: en termes jurídics, la presumpció d’innocència de qualsevol individu DECAU davant la presumpció de veracitat de què gaudeix un policia.

Gràcies al meu ofici he tingut la sort de conèixer uns quants policies. I us puc assegurar que és molt difícil no empatitzar amb un col·lectiu que us garanteixo que s’empassa cada dia quantitats ingents de merda i que es deixa la pell perquè les nostres ciutats siguin millors. Jo sovint els veig com uns escombriaires de la llei. La feina que fan sovint no la valorem. Quan sortim al carrer, està net perquè ells ja s’han endut la brossa. És una professió realment sacrificada i amb un fort desgast personal. Però alguns d’ells em reconeixen sense problemes que, com a tots els col·lectius, al seu gremi s’hi ha col·lat gent indesitjable, persones que no mereixerien dur uniforme i que aprofiten la seva condició de policies per cometre abusos.

De casos n’hi ha. Des del més cutre, fins al més salvatge. Des del cas de la venjativa mossa de Girona Saray Pastor, sentenciada a 3 anys de presó per posar vàries multes de trànsit falses a un paio amb qui havia discutit en una discoteca, fins al cas de la brutal pallissa que 5 mossos van clavar a un detingut a la comissaria de les Corts.  La víctima era un ciutadà innocent que van confondre amb un atracador. Tots estan condemnats a penes de presó.

Es fa difícil formar-se una opinió definitiva sobre el que va passar la nit del 5 d’octubre al carrer Aurora de Barcelona, al barri del Raval, quan 8 agents es van abraonar amb violència sobre l’home que hores després va acabar morint a l’hospital. No coneixem els condicionants d’aquella intervenció policial. El que sí que sabem és que l’atestat policial que van escriure els agents implicats ometia elements comprometedors d’aquesta actuació que després van quedar en evidència en diversos vídeos domèstics gravats pels testimonis d’aquella violenta escena. Unes imatges amb agressions que glacen la sang i que els 8 agents, imputats per la jutge, consideren necessàries, reglamentàries i ajustades a protocol. Per cert, l’informe toxicològic desmenteix que l’home anés absolutament drogat, com va assegurar almenys un dels policies.

Vídeo gravat per un testimoni de la fatídica actuació policial al Raval FOTO: El Periódico

Vídeo gravat per un testimoni de la fatídica actuació policial al Raval FOTO: El Periódico

Quants agents dels implicats en el cas Raval van sortir a explicar als seus caps que el primer relat “oficial” no s’ajustava al que en realitat havia passat aquella nit? Cap. Van ser aquells vídeos publicats pels mitjans de comunicació els que van exhumar la veritat enterrada i van obligar a la policia a admetre que la seva versió tenia llacunes.

Posem un altre exemple. Quants agents dels implicats en el cas Esther Quintana van explicar al Conseller Felip Puig que estava mentint quan deia que no hi havia cap furgoneta antiavalots just en el punt on aquesta veïna de Barcelona va perdre un ull, suposadament a causa d’una pilota de goma, durant la última vaga general? Cap. Però la furgoneta hi era i ho va demostrar l’oportuna càmera d’un periodista, que en va captar les imatges.

La policia és de fiar? NO SEMPRE, i menys quan ha de salvar el seu propi cul.

No sé què va passar la nit del 5 d’octubre passat al carrer Aurora de Barcelona i crec que per molt dures que siguin les imatges, tots hem de ser prudents a l’hora d’emetre una opinió. Els cops d’aquests agents van acabar amb la vida de Juan Andrés Benítez? S’ha de demostrar. El que sí que sé és que la llei (gairebé sempre) actua. La presumpció de veracitat no va salvar ni a l’escultural mossa de Girona ni als Mossos de les Corts que van actuar com a autèntiques bèsties…

Ah si, perdó. A tots ells els ha salvat de la presó una petició d’indult.

Mossos acariciant un detingut a la Comissaria de les Corts FOTO: llibertat.cat

Mossos acariciant un detingut a la Comissaria de les Corts FOTO: llibertat.cat

EDITO:

… Per afegir els resultats definitius de l’autòpsia feta al difunt Juan Andrés Benítez. Els forenses conclouen que els cops que va rebre Juan Andrés Benítez per part de la policia i durant la primera baralla al Raval van influir en la seva mort però no van ser determinants segons l’informe forense definitiu al qual ha tingut accés la Cadena SER. El document final apunta fins a 4 causes: els cops de la baralla i dels mossos, l’estrès durant la contenció policial, el consum de cocaïna i una malaltia cardíaca de la víctima. Els detalls, en aquest enllaç, notícia de SER Catalunya.