L’ase de la Marta Felip

Marta Felip s’ha convertit en la primera alcaldessa en comprar un burro i en demandar un periodista i un mitjà de comunicació per descobrir-ho i publicar-ho.

M’agradaria dir que Felip ha passat a la història com la primera alcaldessa que ha resolt el problema de les vies del tren a Figueres. O la primera que ha aconseguit desfer el gueto del Culubret. O la dona que ha estat capaç de resoldre el caos circulatori que cada dia provoca una ingesta massiva d’ibuprofè als conductors que s’aventuren a creuar la ciutat. O que ha trobat remei a l’abandonament escolar prematur. A casa meva, els meus pares han posat alarma. Després de més de 40 anys vivint a Figueres han decidit posar alarma perquè a la ciutat ha crescut la inseguretat. Els meus pares tenen por que els entrin a casa. Però Marta Felip s’ha comprat un burro. S’ha comprat un burro de poliestiré i ha decidit demandar al periodista que ho ha descobert i s’ha atrevit a publicar-ho.

image1

Burro de poliestirè. FOTO: TramuntanaTV

El burro de plàstic ha costat 5.500 euros. No els ha pagat l’alcaldessa de la seva butxaca. L’han pagat els contribuents. No era un burro qualsevol. Segons ha publicat la Fissura.com en un article signat per Pau Subirós, l’alcaldessa del PDECAT es va enamorar d’una escultura en forma d’ase que va fer un col·lega de partit. Marta Felip va creure que tenir un burro de plàstic enriquiria el patrimoni artístic de la ciutat i va decidir comprar-lo. L’hi va comprar al seu col·lega de partit. I, segons la publicació, un any i mig després de ser adquirida, l’escultura ni tan sols s’ha registrat corresponentment a la col·lecció del Museu de l’Empordà. Ningú sap on és.

Fonts municipals argumenten que la despesa de 5.500 euros (IVA inclòs) està validada i firmada pel regidor de cultura, que en aquell moment era Alfons Martínez, del PSC. La compra, efectivament, consta al registre municipal: està consignada el 20 de setembre del 2016 sota el concepte “Peça escultòrica de poliestirè expandit recoberta d’aquaplast i capa de pintura blanca i dues banderilles”.

La compra existeix, però l’alcaldessa ha decidit denunciar al periodista que ho ha publicat, perquè diu que el seu article està farcit de mentides que tenen com a únic objectiu desprestigiar-la i desgastar el seu govern.

Els tribunals ja sabem com les gasten. Jo proposo a Marta Felip que opti per una altra via: que expliqui perquè l’Ajuntament es va gastar aquesta morterada en un burro de plàstic fet per un col·lega de partit. I si la compra està justificada, celebrarem que tenim una alcaldessa que hi entén d’art.

L’any que ve hi ha eleccions. De debò no hi ha cap polític/a de talla per sortir de la indigència conceptual a què està abocada la ciutat?

A Figueres han caigut les màscares

L’alcaldessa de Figueres, Marta Felip (CiU) ha anunciat aquest matí el cessament dels tres regidors del PSC i ha finiquitat el pacte de govern que va signar el 2015 amb el socialista Pere Casellas. Es veia a venir una crisi de govern perquè feia setmanes que el PSC es removia inquiet dins el govern municipal per les iniciatives que prenia Felip, a la brava i sense comptar amb l’opinió dels seus socis. Fins i tot, soto voce, amenaçaven amb sortir del govern. A Figueres moltes veus apostaven, efectivament, per una sortida fulgurant dels socialistes un cop es confirmés el desacord en partides clau dels pressupostos -la capital alt empordanesa és de les poques grans ciutats que encara té pendent aprovar els comptes municipals-, però a més d’un se li ha quedat cara de tonto quan ha vist l’alcaldessa prenent la iniciativa liquidant el pacte amb el PSC sense més dilacions.

Ara els socialistes figuerencs es queden a l’oposició amb la marca de la sola de la sabata de l’alcaldessa al cul. I no és la primera vegada: el 2010 el llavors alcalde Santi Vila també va dinamitar el pacte sociovergent utilitzant, com a excusa, l’aparició d’unes factures “sense consignar” al calaix del regidor de cultura socialista. Llavors va ser el PSC el que va marxar, però qui els va obrir la porta va ser Vila. Aquesta vegada, a més, Felip s’ha despatxat a gust contra Pere Casellas: “deslleial”, “mercader”, “ansiós de poder”, “poc compromès”… són alguns dels piropos que l’alcaldessa ha llençat contra el seu, fins avui, primer tinent d’alcalde. Sembla doncs que la sociovergència, a Figueres, no és una bona fórmula. En tot cas, un matrimoni en el que des del primer dia estàs mirant de reüll a la parella per si t’està fotent el salt, està condemnat al fracàs. A Figueres falta amor, està clar. L’alcaldessa no ha pogut dissimular cert nerviosisme durant la seva compareixença. Sap que d’amor no en trobarà gaire a partir d’ara. El govern en minoria és dur. I Marta Felip no és Ada Colau, que acaba de fer gala d’una inesperada habilitat política a Barcelona aprovant amb astúcia els pressupostos i pactant amb l’esquerra i la dreta plans fonamentals pel seu mandat. Veurem si Felip té cintura i habilitat per ensortir-se’n en un camp sembrat de mines. Per començar, els 6 regidors que governen amb ella no són una pinya precisament. La meitat d’ells la qüestionen i desconeixien el que l’alcaldessa ha anunciat avui. Amb el PSC, l’antiga Convergència ja es por oblidar d’arribar a pactes. Amb ERC ja ho veurem. Agnès Lladó és una política íntegra, però ara els figuerencs podran comprovar si els republicans tenen servituds amb l’estratègia política nacional d’Oriol Junqueras -bàsicament gesticular molt i exposar-se poc, que en els próxims mesos vindrà l’assalt a la presidència de la Generalitat-. Compromís, soci extern de Marta Felip, fa setmanes que està en guàrdia per la forma de governar de l’alcaldessa. I la distància amb la resta de partits sembla molt gran. 

Felip anunciant que expulsa el PSC del govern. FOTO: Aj. Figueres

En definitiva, s’obre una etapa de turbulències a l’Ajuntament de Figueres i la governabilitat està molt, molt complicada. Figuerencs, preneu nota per quan us toqui anar a votar perquè ara, amb les màscares fora, podreu veure la veritable cara dels partits que aspiraran a governar la VOSTRA ciutat.