La veritat del cas Raval

Per a un policia indigne de la placa que porta cosida a la cartera hi ha un avantatge encara més poderós que la facultat de poder utilitzar la força i la violència sense donar massa explicacions: la presumpció de veracitat. Aquest precepte sagrat, que per a qualsevol ciutadà representaria un perillós do d’impunitat, està en mans dels agents perquè es pressuposa que serà exercit amb escrupulosa precisió, honestedat i professionalitat.

La justícia dóna per fet que un agent de policia sempre diu la veritat. Per entendre’ns ras i curt: quan dos ciutadans parlen davant un jutge, la paraula d’aquestes persones val el mateix. En el cas d’un policia no. La seva paraula val més que la d’aquests ciutadans. Està per sobre. És més: en termes jurídics, la presumpció d’innocència de qualsevol individu DECAU davant la presumpció de veracitat de què gaudeix un policia.

Gràcies al meu ofici he tingut la sort de conèixer uns quants policies. I us puc assegurar que és molt difícil no empatitzar amb un col·lectiu que us garanteixo que s’empassa cada dia quantitats ingents de merda i que es deixa la pell perquè les nostres ciutats siguin millors. Jo sovint els veig com uns escombriaires de la llei. La feina que fan sovint no la valorem. Quan sortim al carrer, està net perquè ells ja s’han endut la brossa. És una professió realment sacrificada i amb un fort desgast personal. Però alguns d’ells em reconeixen sense problemes que, com a tots els col·lectius, al seu gremi s’hi ha col·lat gent indesitjable, persones que no mereixerien dur uniforme i que aprofiten la seva condició de policies per cometre abusos.

De casos n’hi ha. Des del més cutre, fins al més salvatge. Des del cas de la venjativa mossa de Girona Saray Pastor, sentenciada a 3 anys de presó per posar vàries multes de trànsit falses a un paio amb qui havia discutit en una discoteca, fins al cas de la brutal pallissa que 5 mossos van clavar a un detingut a la comissaria de les Corts.  La víctima era un ciutadà innocent que van confondre amb un atracador. Tots estan condemnats a penes de presó.

Es fa difícil formar-se una opinió definitiva sobre el que va passar la nit del 5 d’octubre al carrer Aurora de Barcelona, al barri del Raval, quan 8 agents es van abraonar amb violència sobre l’home que hores després va acabar morint a l’hospital. No coneixem els condicionants d’aquella intervenció policial. El que sí que sabem és que l’atestat policial que van escriure els agents implicats ometia elements comprometedors d’aquesta actuació que després van quedar en evidència en diversos vídeos domèstics gravats pels testimonis d’aquella violenta escena. Unes imatges amb agressions que glacen la sang i que els 8 agents, imputats per la jutge, consideren necessàries, reglamentàries i ajustades a protocol. Per cert, l’informe toxicològic desmenteix que l’home anés absolutament drogat, com va assegurar almenys un dels policies.

Vídeo gravat per un testimoni de la fatídica actuació policial al Raval FOTO: El Periódico

Vídeo gravat per un testimoni de la fatídica actuació policial al Raval FOTO: El Periódico

Quants agents dels implicats en el cas Raval van sortir a explicar als seus caps que el primer relat “oficial” no s’ajustava al que en realitat havia passat aquella nit? Cap. Van ser aquells vídeos publicats pels mitjans de comunicació els que van exhumar la veritat enterrada i van obligar a la policia a admetre que la seva versió tenia llacunes.

Posem un altre exemple. Quants agents dels implicats en el cas Esther Quintana van explicar al Conseller Felip Puig que estava mentint quan deia que no hi havia cap furgoneta antiavalots just en el punt on aquesta veïna de Barcelona va perdre un ull, suposadament a causa d’una pilota de goma, durant la última vaga general? Cap. Però la furgoneta hi era i ho va demostrar l’oportuna càmera d’un periodista, que en va captar les imatges.

La policia és de fiar? NO SEMPRE, i menys quan ha de salvar el seu propi cul.

No sé què va passar la nit del 5 d’octubre passat al carrer Aurora de Barcelona i crec que per molt dures que siguin les imatges, tots hem de ser prudents a l’hora d’emetre una opinió. Els cops d’aquests agents van acabar amb la vida de Juan Andrés Benítez? S’ha de demostrar. El que sí que sé és que la llei (gairebé sempre) actua. La presumpció de veracitat no va salvar ni a l’escultural mossa de Girona ni als Mossos de les Corts que van actuar com a autèntiques bèsties…

Ah si, perdó. A tots ells els ha salvat de la presó una petició d’indult.

Mossos acariciant un detingut a la Comissaria de les Corts FOTO: llibertat.cat

Mossos acariciant un detingut a la Comissaria de les Corts FOTO: llibertat.cat

EDITO:

… Per afegir els resultats definitius de l’autòpsia feta al difunt Juan Andrés Benítez. Els forenses conclouen que els cops que va rebre Juan Andrés Benítez per part de la policia i durant la primera baralla al Raval van influir en la seva mort però no van ser determinants segons l’informe forense definitiu al qual ha tingut accés la Cadena SER. El document final apunta fins a 4 causes: els cops de la baralla i dels mossos, l’estrès durant la contenció policial, el consum de cocaïna i una malaltia cardíaca de la víctima. Els detalls, en aquest enllaç, notícia de SER Catalunya.

Anuncis

La “veritat” sobre el #focempordà segons Interior

Aquest dijous la Conselleria d’Interior ha presentat un estudi encarregat a l’Institut Cerdà sobre la gestió dels incendis que van arrasar l’Alt Empordà el 22 de juliol del 2012, uns focs que es van cobrar la vida de 4 persones i que van carbonitzar més de 10 mil hectàrees.

Aquest estiu va fer un any d’aquella tragèdia que vaig recordar fa uns mesos en un article-reportatge en aquest mateix blog.

L’informe que ha presentat avui en comissió al Parlament el Conseller Ramon Espadaler conclou que el seu Departament va gestionar aquesta emergència de forma “excepcional”, constata que la percepció ciutadana sobre aquesta gestió és “molt bona” i només identifica dos punts febles: cal millorar la comunicació amb els alcaldes i els plans d’actuació municipals.

Al marge de remarcar que els alcaldes no van ser prou diligents a l’hora d’utilitzar les eines de comunicació que tenien per aconseguir informació, la resta de l’informe és un exercici d’autocomplaença, com a mínim, indignant.

Crida molt l’atenció que els redactors del document assenyalen que els talls de carretera van ser molt efectius, però lamenten que cal que la població tingui més paciència quan s’han de prendre mesures d’aquest tipus. En aquest apartat, poca cosa més. Ni una sola paraula sobre la mala gestió del tall a la N2, que a Portbou va convertir la N260 en una ratonera i es va saldar amb la mort de dues persones.

Gent escapant de les flames a la N260, a Portbou. FOTO: HORA NOVA

Gent escapant de les flames a la N260, a Portbou FOTO: HORA NOVA

En les conclusions que el Departament ha fet arribar als periodistes i que el mateix Espadaler ha exposat al Parlament, es destaca la bona feina que van fer els cossos d’emergències, es deixa constància d’una excel·lent coordinació amb Renfe, les empreses elèctriques i Abertis i s’elogia el paper del llavors Conseller Felip Puig com a garant de l’eficàcia de l’operatiu.

El brillant informe també diu que els mitjans de comunicació van tenir un protagonisme excessiu durant alguns moments i deixa caure que això va entorpir la feina dels serveis d’emergències al Parc de Bombers de Figueres.

Vull recordar que la feina del mitjà on treballo, i d’altres, va ser fonamental per informar de forma fiable i veraç a gent que NO tenia noticies de la Conselleria d’Interior. Sobretot durant les primeres hores de la crisi, on les xarxes socials escopien informació molt confusa. Hi havia alcaldes desesperats que telefonaven als periodistes que coneixien perquè amb Interior no aconseguien contactar-hi. Això en moments en què ja hi havia pobles envoltats de flames.

Ramon Espalader, compareixent en comissió al Parlament

Ramon Espalader, compareixent en comissió al Parlament

Malgrat les evidents llacunes de l’informe, Ramon Espadaler s’ha passat tota una tarda desgranant-ne el contingut sense que els partits a l’oposició hi hagin posat objeccions. Sembla ser que tenien pressa per arribar a casa i sopar.

La feina dels cossos d’emergències i de la Conselleria d’Interior, efectivament, va ser molt bona, boníssima en una situació com la que es va viure aquell 22 de juliol. Però posar davant la ciutadania només les llums i ometre les ombres del que va passar aquell dia, és intolerable.

Per això aquest informe és indigne, perquè és, en definitiva, una palla de la Conselleria d’Interior que eludeix parlar de les morts que es van derivar d’una decisió mal calibrada, que assenyala als alcaldes, conductors o periodistes com a elements dissonants i que únicament lloa la gestió política de la crisi.

Una palla a mans de l’Institut Cerdà i pagada pels contribuents.

 En aquest enllaç trobareu el document.