L’home que va anar a morir a Portbou

El túnel de Karavan que connecta amb el mar, aquí sembla un túnel cap a la mort

Portbou. El túnel de Karavan aquí sembla un túnel cap a la mort

Walter Benjamin va arribar a Portbou, fugint del nazisme, el setembre de 1940. La seva idea era travessar la frontera francesa, fer una ruta per l’Espanya franquista fins a Portugal i des d’allà viatjar fins a la llibertat: els Estats Units. Però no va poder. 26 hores després de posar els peus al primer poble de l’Alt Empordà (o l’últim, depèn de com es miri), Benjamin es va trobar amb la mort. I malgrat aquesta fugaç, miserable estada a Portbou, a posteriori, el poble va desenvolupar una extraordinària relació amb aquest pensador alemany. Una relació que va nèixer amb la seva misteriosa mort i la reconstrucció de la seva trajectòria vital i el seu llegat a través d’un llarg procés d’investigació que al llarg dels anys han desenvolupat, al més pur estil Hèrcules Poirot, alguns apassionats d’aquesta història.

Walter Benjamin

Walter Benjamin

Exili i misteriosa mort

Walter Benjamin era jueu. I tots sabem la poca simpatia que el nazisme tenia per la comunitat jueva. A sobre era d’esquerres, culte i la seva filosofia barrejava conceptes del marxisme i la càbala. Estava perdut.

Quan l’exèrcit de Hitler va començar a avançar per França, on ell s’havia exiliat, va entendre de seguida que havia de fugir. I així ho va fer. Amb un grup de persones també exiliades va iniciar una ruta, força accidentada, que el va acabar conduint fins a Portbou. El 25 de setembre del 1940, un dimecres, va entrar al poble pel túnel de la riera i es va dirigir de seguida cap a la oficina de la policia. Pensava que els agents li validarien la documentació per prosseguir el seu viatge per l’estat espanyol sense problemes fins a Portugal.

Walter Benjamin era un filòsof nascut a Berlín. Era de ciutat i sembla que de cor fràgil. Tot i que en aquell moment tenia 48 anys, el viatge l’havia deixat molt exhaust. El desengany que va tenir quan la policia franquista el va retenir i li va comunicar que el deportarien, va ser descomunal. Li va caure el món a sobre. A l’estació de Portbou encara es pot veure la gran taula ovalada on els nouvinguts havien de deixar les maletes i passar el filtre policial. Allà és on el pensador jueu va rebre la pitjor notícia de la seva vida, de conseqüències mortals. Però no ens avancem en el temps.

Per aquest túnel va entrar a Portbou Walter Benjamin el vespre del 25 de setembre de 1940

Per aquest túnel va entrar a Portbou Walter Benjamin el vespre del 25 de setembre de 1940

Els policies el van conduir fins la Fonda França, una pensió de mala mort del poble. Benjamin, pràcticament no va veure ni els decrèpits carrers de Portbou, perquè de les 26 hores que hi va passar, la major part les va dedicar a morir en aquella tètrica habitació, la número 4, on el van entaforar. Segons la llegenda, Benjamin es va suïcidar amb una sobredosi de morfina, desesperat davant la perspectiva de caure en mans dels nazis. Però els estudiosos apunten una versió molt diferent i més coherent, segons diuen, amb les circumstàncies de la mort del filòsof alemany. Segons aquesta tesi, Benjamin tenia problemes de cor i sempre portava morfina a sobre per alleujar el dolor. El cansament i la decepció, li haurien provocat una crisi, un atac que el va deixar completament K.O. A l’Hostal el va atendre el doctor Vila Moreno, un dels dos metges que treballaven a Portbou. L’altre, Pedro Gorgot, el principal, no hi era perquè els dijous anava al mercat de Figueres. Gorgot era un fosc personatge, sembla ser que cap de la Falange a la zona, però tenia més coneixements de medicina que el metge que va tractar Walter Benjamin. El cas és el que el doctor que el va examinar li hauria practicat una sagnia i després li hauria administrat més morfina. Un procediment letal, segons els metges de l’actualitat, que Benjamin no va resistir. Al certificat de defunció signat pel doctor que el va “tractar” hi posa que el pensador jueu va morir d’una “congestió cerebral”.

La tomba-homenatge a Walter Benjamin

A Walter Benjamin el van enterrar a la tomba 563 del cementiri de Portbou. A la seva làpida mai hi va figurar el seu nom i en els documents oficials que certifiquen la seva mort, se li van invertir el nom i el cognom. En aquell poble va ser enterrat un home que es deia Benjamin Walter. I com diu Santiago Vancells, metge i incansable divulgador del curt però intens periple portbouenc de Benjamin, la teoria del suïcidi no cassa amb el fet que fos sepultat en un cementiri catòlic. 5 anys després, les seves restes van anar a parar a una fossa comuna. En l’actualitat, la tomba 563 l’ocupa una altra família de Portbou i a l’entrada del cementiri es pot visitar un memorial dedicat al pensador alemany que un dia va vaticinar l’apocalipsi del capitalisme (qui ho anava a dir!).

Portbou i el mite de Benjamin

El cementiri de Portbou, una tarda d'estiu

El cementiri de Portbou, una tarda d’estiu

Portbou es divideix (metafòricament) entre els que observen l’estada de Benjamin amb indiferència, apatia o tansemenfotisme i els (pocs) que han vist en aquest relat una inspiració, un símbol, un anclatge natural que vincula clarament el poble amb la clandestinitat i l’exili, com a lloc de pas dels que han patit la brutal persecució del feixisme. Pels apassionats d’aquesta història, la prioritat ja no és aclarir si els poders fàctics del règim de Franco, amb importants tentacles a l’Alt Empordà, van “facilitar” o no la mort de Benjamin, sinó que el més important és aprofitar l’eco que deixa la tràgica estada del filòsof per construir un relat que serveixi per divulgar el seu llegat i projectar Portbou com un espai de reflexió i meditació sobre l’exili, els seus detonants i les seves conseqüències. Fa anys que els que aposten per aquesta via impulsen l’Espai Memorial Walter Benjamin, un lloc dedicat a la figura del pensador alemany i als investigadors que se senten atrets per la seva vida. Aquest interessant projecte s’havia de concretar a l’antic Ajuntament de Portbou, però ja sigui per manca de diners o per poca complicitat política (o per les dues coses) la cosa continua encallada.

El decadent antic Ajuntament havia de ser la seu de la Fundació Walter Benjamin

El decadent antic Ajuntament havia de ser la seu de la Fundació Walter Benjamin

La idea era vincular aquest espai amb el Museu de l’Exili de La Jonquera, una iniciativa que, en aquest cas, si que va acabar prosperant gràcies a la perseverança del món local. Els defensors del projecte de Portbou, però, no es resignen i apunten que , en bona mesura, el discurs al voltant de la figura de Walter Benjamin s’explica a l’aire lliure, sense barreres, recorrent el poble, la seva ruta clandestina i visitant un indret molt especial: el memorial forjat per l’artista de Tel Aviv Dani Karavan. Un conjunt monumental impressionant dedicat a Benjamin, a tocar el cementiri, que té com a eix vertebrador la reflexió i que es construeix integrat sobre i sota la pell de Portbou. Val la pena, no us el perdeu, i intenteu asseure-us davant el reixat que separa el vostre seient de la llibertat que representa el mar.

L'espai per a la reflexió de Dani Karavan

L’espai per a la reflexió de Dani Karavan

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s