Ara que ja ha acabat el Festival Internacional del Circ de Figueres, és el moment de verbalitzar 4 veritats, al meu entendre, irrebatibles.

És la cinquena vegada que el bo i millor del món del circ desembarca a la capital de l’Alt Empordà. L’èxit de públic és rotund. Més de 30.000 espectadors van passar per les carpes que durant 5 dies s’havien erigit al recinte firal de Figueres. Això vol dir una ocupació de gairebé el 100%. Tractant-se de Figueres, que coqueteja amb la cultura amb la mateixa il·lusió que Mariano Rajoy ho fa amb l’independentisme, no està malament.

El públic abandonava el recinte amb cara d’haver-s’ho passat bé. Un públic, almenys en la sessió que jo vaig veure, polaritzat en edats. Hi havia molts veterans i molts petits, però pocs joves.

És veritat que els números que es presenten estan descontextualitzats, en la mesura que el que veu el públic és una mena de catàleg, propostes de diferents països, majoritàriament asiàtics i de l’est. Per tant, a l’espectacle no se li pot demanar una continuïtat, una cadència, una harmonia. Els números es van succeint un darrera l’altre de forma inconnexa i l’únic fil conductor és el director del circ, guarnit amb les seves jaquetes de coloraines i cordons, fent una breu i teatral presentació entre actuació i actuació. L’orquestra, en directe, també apareix en aquestes transicions però algunes de les cortinetes acaben una mica bruscament pel meu gust. Crec que s’ho podrien haver currat més en aquest apartat, la veritat.

Sí que hi ha números de circ potents. La majoria d’actuacions qüestionen els límits de la física i la resistència humana. Algunes de les propostes dels artistes són realment espectaculars. Però jo vaig marxar del circ amb la sensació que no havia vist res de nou. Si de cas les actuacions de circ de tota la vida però interpretades per artistes diferents. Si un dels reclams d’aquesta cita és que el promotor ens oferirà les últimes novetats del món del circ, espectacles mai vistos, certament aquesta premisa no s’acaba complint.

Val això els 120.000 euros que l’Ajuntament destina a aquest esdeveniment que el director del Festival, Genís Matabosch, ven amb tanta pompositat? Potser sí.

Però cal que Figueres tingui un Museu del Circ, que és el que s’ha proposat fer Matabosch? Vol la ciutat un espai dedicat a aquest apassionant món d’espectacles que et fan contenir l’alè? Sembla que no.

Dissabte, just abans de presentar una de les actuacions, Genís Matabosch es va dirigir al públic clamant amb els ulls gairebé en blanc fent propaganda d’aquest projecte personal. I es va donar aquesta situació:

Matabosch: -“L’organització del festival fa temps que hi estem treballant i la ciutat no pot deixar escapar el Museu del Circ. Oi que no???!!!

Públic: – …

(Només faltava un cor de grills amenitzant el silenci).

Matabosch: – (visiblement contrariat) OI QUE NO????!!!

Públic: – Noo… (van murmurar 3 o 4 persones de les 2.000 que hi havia dins la carpa).

També és veritat que els figuerencs som molt estranys i que potser aquell dia molts dels assistents eren de fora la ciutat.