El que val una promesa a Figueres

Donat que tothom opina sobre l’eventual instal·lació d’un Museu del Circ a Figueres (per exemple, residents a Roses que no hauran de pagar amb els seus impostos la construcció i manteniment d’aquest equipament), m’aventuro a exposar la meva visió del tema.

Quan un projecte d’aquest tipus, amb una ingent inversió pública, polaritza de la manera que ho ha fet els habitants d’una ciutat, jo m’ho pensaria dues vegades abans de prémer el botó verd. Estem parlant d’una aposta que, inicialment, als figuerencs els costarà, de la seva butxaca i pel cap baix, gairebé 5 milions i mig d’euros. Com en diuen en castellà, un pastizal. Aquí s’han de comptar els 3’8 milions que l’Ajuntament i el Consell Comarcal van aportar el 2008 per pagar una jubilació daurada als germans Nouvilas i els 1’5 milions que l’alcaldessa Marta Felip ha promès invertir en aquest controvertit Museu en els pròxims 3 anys. Això sense comptar els fins a 9 milions d’euros que podria costar l’obra segons l’arquitecte municipal. No és calderilla, oi? Per cert, algun dia algú haurà d’explicar com és possible que cap dels polítics que van signar la compra de la casa Nouvilas en plena eclosió de la crisi va saber veure que la unificació dels serveis socials a la ciutat –que era el que es pretenia encabir en aquest senyorial i decadent edifici- era inviable. Abans s’hi volien posar serveis socials i ara material de circ. En fi. El cas és que durant 9 anys aquest immoble ha estat acumulant pols, amb el cost que això també ha suposat per les arques municipals. Això sí, a la foto de la compra, tothom hi va sortir somrient. Sobretot els Nouvilas.

circ 1

Un dels espectacles del Festival del Circ de Figueres.

No m’ha agradat mai la gent que es belluga amb ultimàtums. A mi em sembla agosarat que el principal promotor d’aquest projecte, Genís Matabosch, condicioni la continuïtat del Festival del Circ de Figueres a la construcció d’un Museu a la ciutat per instal·lar-hi la seva col·lecció privada. Una cosa és el Festival del Circ, una obsessió de Matabosch, venuda a diferents ciutats espanyoles i que ara fa sis anys Figueres va decidir comprar-li. La plena ocupació dels espectacles demostra que va ser una bona aposta. Per tant, res a dir. Però una cosa ben diferent és un projecte museístic. La gent va al circ. Els nens s’ho passen bé i els espectadors s’evadeixen amb els espectacles (malgrat que alguns ja estiguin molt vistos, encara que Matabosch defensi que a la capital alt empordanesa només es veuen les últimes novetats del món del circ). Són 4 o 5 dies amb una oferta que gent de dins i fora la comarca aprofita. Però… aquests espectadors aniran a aquest museu de temàtica tan poc mainstream? Val la pena obrir-lo en un lloc on hi ha la mateixa tradició circense que a Taravaus o a Navarcles? Tinc dubtes. Els contraris al projecte creuen que l’Ajuntament té massa deures pendents amb els altres museus de la ciutat com per embarcar-se amb un de nou.

També hi ha una certa supèrbia dels defensors del projecte enfront els que no el veuen tan clar: Genís Matabosch diu que no cal fer cap referèndum a Figueres per calibrar el suport que té el seu projecte, com proposen la CUP i Compromís. Diu que no cal perquè en una enquesta que va fer als espectadors del Festival del Circ més de mil persones van expressar el seu suport a la seva iniciativa. Com Matabosch sap, molts d’aquests espectadors no eren de Figueres. A més, a change.org en una setmana s’han recollit pràcticament les mateixes signatures contra aquest museu. És veritat que la principal associació de comerciants fa campanya a favor però, que jo sàpiga, no són els únics habitants de la ciutat.

totsmuseu

Campanya favorable al Museu engegada per Comerç Figueres. FOTO: change.org

Genís Matabosch pot defensar legítimament la seva iniciativa privada, només faltaria! Com a roc a la faixa té la milionària inversió pública promesa per l’alcaldessa de Figueres. Una promesa feta sense consens a l’equip de govern, per cert. Però que els detractors del projecte no perdin l’esperança. En general, a Figueres, una promesa no val una merda. I si no, que li preguntin a Àngel Corella, als gitanos o als conductors que cada dia han de travessar el pas a nivell.

Anuncis

2 thoughts on “El que val una promesa a Figueres

  1. Benvolgut Sergi,

    Lamento la teva desinformació – el Consell Comarcal també s’ha compromès a abocar-hi mitjans a la restauració de la Casa Nouvilas i si em permets recordar-t’ho, els rosincs també hi contribuïm. Ja passa que a ‘la capital’ sembla que a vegades a la gent de la comarca només se’ns considera ‘només’ súbdits i no ciutadans de ple dret (de què em sona aquesta comparació?). En tot cas em sap greu que un ‘periodista’ relativament jove com tu intenti ‘restringir’ la llibertat d’opinió amb comentaris com el que has fet. Ara només et falta censurar-me per tenir passaport alemany i no espanyol com deus tenir tu.

    Però el que és pitjor, és que al marge del dret a opinar, que també tenim, sembla que vulguis eliminar les veus que no t’agradin, encara que podrien ajudar-vos – i molt – a posicionar-vos. Roses no deixa d’ésser la vila que vol ubicar un altre projecte que ha despertat molta oposició visceral – la elBulliFoundation. I et diré que les veus contràries, com la teva és contrària a la creació del Museu del Circ a Figueres, comptabilitzàven fins i tot els vots d’en Mickey Mouse i de Superman a l’hora de contar els signants del seu CHANGE.ORG. I això al marge de les signatures dels membres d’una associació naturalista xilena amb un líder molt actiu, que va mobilitzar centenars de vots en contra del ‘nostre’ projecte.

    A banda d’això, els rosincs també podem aportar una altre experiència: ‘ens’ acabem de treure 2,2 milions d’Euros de la butxaca per pagar una indemnització que els veïns d’un bloc d’apartaments d’estiu havien guanyat als jutjats perquè aparentment la llicència que els hi vam donar fou mal concedida. Amb això et vinc a dir que si Roses s’ha pogut treure 2,2 milions d’Euros ‘a tocateja’, què són un milió i mig per a la capital?

    Res, que sous uns ploramiques tots plegats.

    Ah – i un altre consell. Els que tenen la capacitat per decidir sobre els pressupostos son elegits cada quatre anys pels ciutadans. Això no vol dir que tothom pugui opinar, però qui s’arrogui la potestat de saber millor què fer amb els diners, que es presenti.

    Bon dia!

    Thomas Spieker

    • En realitat, Thomas, jo no censuro ningú, només exposo el meu punt de vista sobre l’objecte de debat i intento aportar informació. I, evidentment, aquí totes les opinions són benvingudes. Gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s