Category Archives: Notícies

Scalletti, capítol final

Si amics, amb la presentació, divendres passat, del capítol final d’Scalletti Girona Connection, es tanca una saga inigualable dedicada al peculiar món del cinema i la televisió que ha alimentat les neurones de David U. Ruiz, àlies Callahan Ruiz, des de la seva més tendra infància.

Scalletti és una delirant col·lecció de gags mortadel·lescs i basar-xinescos, (segons paraules de Rubén Merino, el veterà actor llobretenc que dóna vida al personatge principal de la sèrie) que arriba al clímax final al nové capítol de la franquícia. La sèrie, si fem cas al que diuen els personatges en aquest últim capítol, s’acaba aquí, però no descarto sorpreses. Tot dependrà del temps que passi aquesta vegada el creador de la websèrie ingressat al manicomi.

Foto de família de l'equip d'Scaletti en la presentació del capítol final. Foto: Jordi Clopés

Foto de família de l’equip d’Scaletti en la presentació del capítol final. Foto: Jordi Clopés

Aquest dilluns, a la pàgina oficial de la sèrie (www.scalletti.com) es publicarà el capítol final de la sèrie que divendres es va presentar als Jardins de la Mercé, a Girona.

Aquesta és la crónica de la vetllada que aquest diumenge ha escrit al diari El Punt Avui el gran Jordi Camps Llinnell. Si, el vaig subornar, passa algo?

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/657083-scalletti-a-friends.html

Crónica de Jordi Camps Llinnell que podeu llegir clicant a l'enllaç de més amunt

Crónica de Jordi Camps Llinnell que podeu llegir clicant a l’enllaç de més amunt

Per cert, l’Ajuntament de Girona faria bé i l’encertaria si aprofita una sèrie que s’ha pogut gestar i desenvolupar gràcies a una beca Kreas del consistori, i que té com a escenaris i actors secundaris destacats els carrers i enclavaments mítics de la ciutat.

Periodisme de merda

20130610-211923.jpg

Foto: Ajuntament de Vilablareix

L’Ajuntament de Vilablareix (Gironès) ha engegat una interessant campanya que durarà fins aquest divendres i que consisteix en posar unes banderetes fluorescents al costat de totes les tifes de gos que la brigada municipal es trobi “oblidades” al carrer. A les banderetes hi posen missatges com “RECULL-ME” o ” VOLEM UN POBLE NET” i han de servir per recordar als propietaris incívics de gossos que tenen l’obligació de recollir les caques que les seves mascotes excreten despreocupadament.

Es pot qüestionar la idea i l’eficàcia d’una campanya així (possiblement zero), però cal reconèixer dues coses: una, que hi ha molt de guarro convivint entre nosaltres i que per això és d’agrair que Ajuntaments com el de Vilablareix es preocupin de tenir els carrers nets per evitar que els veïns rellisquin o que, per no empastifar-se, hagin d’acabar anant a comprar el pa amb botes. I l’altra cosa que s’ha de reconèixer és que, amb aquesta hàbil iniciativa, l’alcalde, el republicà David Mascort, ha aconseguit obtenir atenció mediàtica i que es parli del problema.

A mi, però, el que m’ha cridat l’atenció és aquesta fotografia:

20130610-211747.jpg

M’ha cridat l’atenció perquè és una metàfora preciosa de les pràctiques que han contribuït a aconseguir que l’ofici de periodista sigui un dels menys valorats pels ciutadans. Perquè… Quants periodistes han destinat els mitjans de comunicació els últims anys a investigar, a gratar, a preguntar-se críticament què és el que preocupa la gent, a controlar el poder, a buscar històries úniques que dormen en l’oblit?

I quants professionals han destinat a cobrir quotes polítiques, a viure d’insulses rodes de premsa propagandístiques, a repicar notícies prefabricades sense qüestionar-ne el contingut?

A quants personatges-defecació han donat protagonisme, acostant-los el micro o la càmera per obtenir declaracions autocomplaents, buides o interessades, però que han considerat vàlides per omplir minuts de ràdio, premsa o televisió escombraria?

Almenys, en aquesta fotografia, els periodistes fan la seva feina, que és obtenir imatges per il.lustrar una notícia que pot ser d’interès general.