Quan escric aquestes línies, Figueres i la seva àrea urbana comencen a veure la llum al final del túnel. Malgrat que a la ciutat el risc de rebrot segueix sent alt, tot apunta que l’esforç per frenar els contagis ha funcionat. Fins aquest estiu la ciutat havia passat força desapercebuda i no estava acostumada a estar sota el focus mediàtic per la COVID19. Durant el confinament la incidència del coronavirus va ser relativament assumible en comparació amb altres zones de Catalunya. Al juny semblava que el virus remetia però al juliol es van detectar diversos focus a la capital altempordanesa que van encendre totes les alarmes.

Certament el govern municipal va actuar amb rapidesa. Mentre la Conselleria de Salut reformulava les mesures per controlar els rebrots a la primera corona de Barcelona i al Segrià, a Figueres l’Ajuntament va decidir avançar-se per evitar mals majors. Es van tancar els parcs públics i es van suspendre els actes de Sant Jordi previstos pel 23 de juliol. Poc després, la Generalitat es va decidir a imposar les primeres restriccions a la ciutat, davant l’inevitable estupor dels ciutadans, especialment del sector turístic.

Agnès Lladó. Foto: Aj. de Figueres

Durant uns dies, alguns comerciants van fer córrer la brama que l’alcaldessa, d’Esquerra Republicana, havia agilitzat el tancament de Figueres perquè el Rei Felip VI tenia previst visitar la ciutat com a parada de la seva exitosa gira espanyola. No doneu cap credibilitat a aquest rumor. Prou feina tenien a l’Ajuntament com per estar conspirant contra la corona. Finalment, el fill de l’emèrit fugat no va passar del monestir de Poblet, però per altres motius. Rumors maliciosos al marge, durant la crisi dels rebrots el govern de Figueres s’ha sentit maltractat per alguns mitjans de comunicació.

Els polítics locals pensen que s’ha exagerat interessadament la situació que travessava la ciutat per ocultar el creixement dels contagis en d’altres municipis. I la gota que ha fet vessar el got ha estat un desafortunat missatge a les xarxes socials en què la Conselleria de Salut donava a entendre que les restriccions a Figueres s’extremarien encara més quan en realitat s’havia decidit just el contrari. Un cop resolt el malentès, però, l’alcaldessa Agnès Lladó ha continuat insistint en el greuge comparatiu, afirmant en diverses ocasions que “s’ha estigmatitzat Figueres, s’ha posat la ciutat en una diana”.

Quan busques enemics a fora, mal assumpte, perquè això impedeix que et concentris en els que tens a dins. I els enemics de Figueres estan molt identificats. En l’última dècada la ciutat s’ha empobrit i descapitalitzat molt. Les peticions d’ajut a Càritas s’han disparat. La dependència del turisme és altíssima. I al setembre pot venir un cop molt dur perquè el Museu Dalí, un dinamitzador econòmic crucial, es planteja tancar i no obrir fins l’any que ve.

O sigui que lògicament hi ha nervis i molta pressió. Les receptes pels mals estructurals estan clares: cal lluitar contra l’abandonament escolar, afavorir l’assentament d’una indústria amb valor afegit i atraure molta inversió per reanimar una renda per càpita que està molt per sota de la mitjana catalana. De moment el govern municipal segueix cohesionat. Hi conviuen 4 partits diferents i l’experiment ha superat l’esperança de vida que havien pronosticat la majoria dels barbers figuerencs – un gremi clarivident i amb un do únic per copsar les constants vitals de la ciutat.

Hi ha molta feina a fer perquè la ciutat recuperi brillantor. La bona notícia és que la crispació ha abandonat el saló de plens, però això no és suficient. Crec que en aquests temps que corren han de prevaldre missatges clars i temperats. I cal defugir el victimisme estèril. Més que res perquè estic segur que la majoria de pobles del Segrià haurien firmat amb els ulls tancats la suposada estigmatització que, segons l’alcaldessa Lladó, ha hagut de suportar Figueres.