Figueres. Són els detalls, estúpid!

Figueres va a la deriva, amics. Podria dir que gairebé se’n va la merda, literalment. Recordeu la vaga d’escombriaires que per Nadal va estar a punt de fer entrar la capital de l’Alt Empordà en descomposició. La Vila Florida s’està florint. Tot plegat és qüestió de detalls. Per exemple: resulta que a la Figueres intel·lectual de Montserrat Vayreda, Fages de Climent, Pilar Nierga o Evarist Vallès avui no pots fer-te una planificació per anar al teatre. Si t’agrada el teatre, has d’anar a Olot o Girona que, a diferència de Figueres, ja tenen la temporada a punt. A la web per comprar entrades del Teatre Jardí no hi ha res. Zero. Els funcionaris expliquen que fins que l’Ajuntament no aprovi el pressupost no es pot programar cap espectacle. 

Teatre Jardí. Uns homes, en ple 2017, miren la programació de l’any passat.


Suposo que és molt difícil ser alcaldessa. Sobretot si el teu predecessor tenia les butxaques foradades i es va anar polint en bombes de fum el superàvit que va heretar. El cas és que l’economia municipal està tocada i l’Ajuntament no té projecte. I no fa gaire, la ciutat que primer se’n va cardar de Dalí i després el va sacralitzar, en tenia de projecte. I no parlo de fer-se fotos a la piscina el dia de l’esclerósi múltiple, o quan arrenca la Mostra del Vi o quan ve el Conseller de torn a passar revista al Barri dels gitanos. Un dia la ciutat va tenir un projecte urbanístic, un cert impuls cultural i fins i tot va perseverar fins que va arrencar una parada de l’AVE al Ministerio de Fomento —amb l’aprovació de la República francesa, oju!—. Es va arribar a traçar un pla per ordenar el municipi, per intentar dissoldre l’abocador i la misèria acumulada al barri del Culubret i per airejar Figueres. D’això en fa 10 anys. Ara la ciutat, més que airejada, fa olor de resclosit. La tramuntana la dissimula, però es pot ensumar. Al rovell de l’ou han germinat franquícies de tota mena que matxaquen el comerç de sempre. És una falsa sensació de dinamisme perquè si surts del centre entres en la decadència urbana. La realitat és que les iaies i els iaios d’aquí han de marxar a d’altres ciutats per comprar roba que els vagi bé, perquè al Pull&Bear no n’hi troben. Molts joves foten el camp i directament ja no tornen. I no és per anar a buscar roba. Si passes un temps fora i després retornes a la capital altempordanesa te n’adones que la ciutat s’ha envellit i s’ha convertit en un cau de cultures que conviuen cadascuna d’esquenes a les altres. Això per ser suau.

La nissaga figuerenca de reis embetumats. Foto: Facebook

 

Tornes a casa per Nadal i veus que l’Ajuntament fa el ridícul amb una vaga d’escombriaires. I que l’última polèmica és d’un provincianisme atroç: alguns figuerencs han posat el crit al cel després de comprovar que, un any més, el rei Baltasar de la cavalcada dels Reis Mags és un paio pintat de negre. A “La ciutat dels detalls” (tal com la va batejar l’exalcalde Vila) han estat incapaços de buscar un negre que faci de Baltasar. Això en una ciutat on aproximadament el 15% de la població és d’orígen africà. Per què no s’ha buscat un negre? L’explicació també és pintoresca: hi ha una família de blancs que fa més de 70 anys que interpreta aquest paper i sembla que té el càrrec en propietat. Així que a Figueres, per decret, cada 5 de gener hi ha un paio que s’embetuma la pell i puja a la carrossa per saludar als nens que van a esperar als Reis Mags. Uns en diuen traidició. D’altres, menyspreu a una raça. I, a sobre, si ets un nen curiós i fas un cop d’ull al facebook dels membres d’aquest clan familiar, veuràs com et rebenten sense cap mirament el secret dels Reis Mags que tots els pares guarden gelosament. 

Són els detalls, estúpid!

Anuncis

El barri de Sant Juárez

A Figueres, el barri de Sant Joan (Sant Juárez per molts figuerencs) torna a ser notícia per un nou episodi violent. Un tiroteig amb 3 subjectes implicats que han intercanviat una pluja de bales: almenys 15 trets, segons fonts municipals.

FullSizeRender

No hi ha hagut cap ferit de miracle. La policia busca els pistolers i investiga si es tracta d’una discussió vinculada al tràfic de drogues. La policia redoblarà durant uns dies el control al barri gitano però no s’esperen miracles. Aquesta és la realitat per desesperança dels veïns que sospiren per una pau que mai arriba.

Al llarg dels anys s’hi han fet petits passos però, de moment, ni la política ni la policia han sabut resoldre la conflictivitat latent, aquest magma que bull i periódicament erupciona en aquest punt calent de la ciutat.

FigueresCiU

Sí amics, no ho sabíeu? Aquest deu ser el nou nom de la CiUtat que un dia va ser bressol de Dalí, Monturiol o Fages i que també va acollir Montserrat Vayreda.

Aquests dies l’Ajuntament de Figueres, està promocionant amb tota la maquinària municipal un acte que aquest dijous reunirà l’exalcalde i Conseller Santi Vila i l’actual alcaldessa, Marta Felip. Segons els anuncis, que porten el segell de l’Ajuntament, es tracta de glorificar la transformació que ha sofert la CiUtat des del 2007, justament l’any que Convergència i Unió va recuperar les regnes del govern després d’una llarga etapa socialista.

El tema és que estem a 4 mesos de les eleccions i l’acte fa pinta de ser una bacanal de propaganda del partit de govern.

B8X-7_XIYAA4dkr

És simptomàtic dels temps que estem vivint que l’Ajuntament de Figueres promogui un acte tan impúdicament partidista i no passi res. Els recursos municipals al servei d’un partit. Crida prou fort l’oposició per denunciar-ho? I el periodisme local? No ho sé amb certesa. Fa temps que no hi sóc, però parlo amb gent diversa que em serveix de termòmetre des de la distància. I les notícies no són esperançadores.

El targetó que envia l'Ajuntament per promocionar l'acte

El targetó que envia l’Ajuntament per promocionar l’acte a la Casa Empordà

I d’altra banda: tant s’ha transformat Figueres en aquests últims 8 anys? Els grans projectes anunciats durant el mandat de Vila han quedat en un calaix o han fet PUF (trasllat de l’estació, projecte Plaça de Braus, compra de la casa Nouvilas…). El comerç local (la històrica gran força de la CiUtat) ha perdut pistonada i la desídia continua germinant pels carrers del municipi. El mandat de Felip ha estat continuista.

L’arribada de l’AVE (fruit de l’obstinació de l’últim alcalde socialista, per cert) és l’últim gran estímul positiu que ha rebut la capital de l’Alt Empordà.

En aquesta campanya electoral es discutiran els mateixos temes pendents des de fa 25 anys: la solució a les vies del tren que fragmenten el municipi, el problema del barri gitano o la pèrdua de lideratge davant Girona. Tots continuen vigents.

En tot cas, Figueres i el seu Ajuntament no és CiU. És CiU, ICV, PSC, CUP, PP, ERC i la suma de molts llegats.

No se n’adonen

És trist comprovar que poca cosa ha canviat després de dotzenes de manifestacions a la setmana, un bon grapat (segurament pocs) de càrrecs públics processats per corrupció i un bon nombre més de polítics de professió defenestrats per incompetents pel mateix ciutadà en les successives eleccions. Persisteix la vella manera de fer de molts dels que es dediquen a gestionar allò públic. Com sempre, els millors exemples universals els trobem en el microcosmos local.

El mes de setembre, l’Ajuntament de Figueres i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà van encarregar al bufet d’advocats J&A Garrigues SLP l’elaboració d’un informe amb l’objectiu de trobar fòrmules que permetin eradicar la prostitució de carretera. És innegable que en els últims anys aquestes dues institucions s’han esforçat en pressionar el Parlament i el Congrés per a què abordin un fenomen complex. Fa temps que, sobretot els alcaldes dels pobles més petits, s’han cansat de veure aquesta problemàtica amagada sota l’estora de la confortable al·legalitat. Hi ha qui diu que el sexe a peu de carretera dóna mala imatge. D’altres que és el detonant segur d’accidents de trànsit. D’altres denuncien que provoca brutícia als vorals de les vies on les noies exerceixen la prostitució. Alguns diuen que tot plegat. Per a mi, la pitjor conseqüència que té el sexe retribuït és la impunitat amb què operen les màfies que exploten a moltes d’aquestes noies, en moltes ocasions sense cap mena de respecte i en condicions infrahumanes, com si fossin bestiar o molt pitjor. La policia ho intenta combatre. Tots aquests factors junts fan imprescindible que d’una vegada per totes la prostitució es debati al Congrés dels Diputats, que és on es prenen les decisions en aquest país. Però el debat, fins ara, s’ha defugit malgrat els intents infructuosos d’alguns diputats amb bona fe. Cal diàleg.

Diàleg és precisament el que va defugir el president del Consell Comarcal aquest dilluns quan va presentar, envoltat de somrients alcaldes i alcaldesses, les conclusions d’aquest informe que es va encarregar a aquest bufet d’advocats barceloní.

Després de convocar als mitjans de comunicació a una “roda de premsa informativa”, Xavier Sanllehí va deixar clar que es limitaria a llegir un comunicat –ho va fer directament del seu Ipad- i que no acceptaria preguntes dels periodistes. Una actitud inacceptable que alguns informadors van qüestionar en va. Sanllehí només llegiria el document -amb prou feines una pàgina- que tenia a la seva tauleta. Es devia haver deixat la pantalla de plasma a casa. Una actitud indigne, perquè els periodistes són el canal que té el ciutadà per conèixer, per exemple, en què es gasta l’administració els diners del contribuent. Com a forma de protesta, un periodista de la Cadena SER es va negar a gravar la lectura del president del Consell Comarcal. Mica en mica, però, vam anar entenent perquè ni Sanllehí, ni cap dels càrrecs municipals que l’acompanyaven, van voler atendre preguntes.

Resulta que l’estudi ha costat 15.000 euros, pagats a mitges entre l’Ajuntament de Figueres i el Consell Comarcal, i la seva conclusió és una recomanació: “la mesura més eficient per combatre la prostitució a la carretera consistiria a abordar aquesta temàtica des d’una modificació del Codi Penal”. És a dir, el mateix argument trillat que fa anys que repeteix i proposa tothom sense que, de moment, s’hagi atès i que, a més a més, escapa a les competències municipals. Si li haguessin preguntat a la meva mare, que no és cap experta advocada, els hi hagués dit el mateix. I gratis.

Llegint del seu modern Ipad, Xavier Sanllehí va intentar disfressar aquest malbaratament tirant de llenguatge administratiu, el tipus de paraules que estan acostumats a emprar els veterans alcaldes –com ell mateix- per donar solemnitat a allò més trivial: “El document aborda el problema des de la perspectiva de les actuacions que poden adoptar els municipis en el seu règim de competències i des de la normativa vigent. La comissió treballa en el disseny d’eines normatives municipals per reaccionar de manera coordinada i a nivell comarcal davant la prostitució de carretera.”, va proclamar davant els periodistes, muts per decret de qui els havia convocat.

Xavier Sanllehí i el seu Ipad

Xavier Sanllehí i el seu Ipad. FOTO: ACN

Tot apunta que aquests diners, 15.000 euros, repeteixo, han fet el mateix servei que si els haguessin llençat directament a les escombraries.

En realitat, la quantitat no és tan alta. El problema és que aquests responsables públics es pensen que, com passava abans, poden continuar gastant-se els diners d’aquesta forma tan alegre i sense donar explicacions al ciutadà, que ara els escruta més que mai.

No se n’adonen que tot ha canviat i que ja pràcticament ningú perdona aquesta actitud miserable. Qui no respon preguntes és perquè o no té respostes o té alguna cosa a amagar. I qualsevol d’aquestes dues opcions és inquietant. 24 hores després d’aquesta escena, el servei de premsa del Consell Comarcal ho ha intentat arreglar amb aquest comunicat. Però el mal ja està fet. En aquest cas, com deia el periodista Raül Muxach, Sanllehí i els alcaldes que el secundaven simplement no devien voler preguntes perquè no podien defensar que s’han pagat molts diners per un informe que no diu res de nou.