El bar de Girona que provocaria un infart a Alberto Chicote

L’exitosa franquícia Cal Campaner, una petita xarxa de bars a Girona i Sant Feliu de Guíxols, és notícia aquests dies a les xarxes socials per les seves suposades pràctiques poc convencionals (essent suau) per atraure clientela i fer negoci. Després de viure un any gloriós d’expansió, pulveritzant tots els récords de clientela, ara el propietari s’enfronta a un implacable boicot dels mateixos temeraris que durant mesos haurien estat degustant unes tapes que, en molts casos, únicament passarien una inspecció sanitària si l’encarregat de fer-la fos Tony Montana després d’ensumar una muntanya de farlopa.

El preu del poder

El preu del poder

La fórmula de l’èxit és aparentment senzilla: tapes, entrepans, brioxeria i begudes a preus més que competitius, pràcticament suicides. Res més.

Però clar, és una fórmula amb truc. El secret, segons els destractors d’aquests establiments, està en reaprofitar les restes de menjar que els clients abandonen als plats per omplir noves tapes. Que queden 5 patates braves al platet? Doncs “serviran per omplir una nova tapa, que estem en crisi!”, sembla que bramava l’amo del local. El que és segur és que, per no gastar, els locals d’aquest tipus no gasten ni en climatització. Si ens fixem en un d’aquests bars situat al carrer Riu Freser de Girona, és habitual entrar-hi en ple estiu i comprovar que a dins hi fa més calor que a fora. No hi ha ventilació. Les tapes fredes es troben dins un mostrador que més que un refrigerador, sembla una incubadora de bactèries. Les salses i condiments, segons una extreballadora del local, corren la mateixa sort. Estan en pots oberts, on hi entra de tot i sense refrigerador. Un altre extreballador assegura que el van obligar a servir una aleta de pollastre en mal estat després de regar-la amb lleixiu. Vaja que, amb aquestes referències a la mà, si a l’Alberto Chicote se li acudís visitar el bar, patiria un cobriment a l’acte. I oju, que jo diria que la zona no està cardio protegida.

Malgrat tot aquest llistat de despropòsits, els clients picaven i repetien amb fidelitat atrets pels preus rebentats, per disgust dels bars dels voltants que, per salvar els negocis d’aquesta competència tan ferotge, intentaven neutralitzar-ho ideant ofertes gairebé perdent diners. Diuen que en el moment àlgid del negoci, el propietari de Cal Campaner havia arribat a posar un sobrenom despectiu al responsable del bar del costat. Li deia “El marquès”, i li deia així “només” perquè l’home feia un horari normal i tancava un dia a la setmana. Per cert, era habitual veure aquest subjecte proferir esgarips de neandertal als seus empleats a tota hora, davant l’estupefacció de la clientela que, malgrat tot, s’hi havia acostumat. Jo mateix he presenciat escenes humiliants.

La clau del negoci no només la trobariem en aquesta suposada successió de plats infectes propis d’un homicida. Segons una extreballadora, que assegura que va ser vexada i insultada pel propietari, a l’empresa també estalvien en contractes. A ella l’haurien “contractat” a raó de 700 euros al mes, sense estar donada d’alta a la Seguretat Social, traballant de sol a sol i “amb sort” amb algun dia de festa al mes.

El boicot s’ha desencadenat amb tota cruesa precisament després de l’aparició televisiva d’aquesta noia, una jove estudiant que només va durar un dia treballant-hi. La noia diu que va veure de seguida que allò no era normal. Aquí teniu l’enllaç.

http://www.tv3.cat/videos/4632831/La-van-humiliar-el-primer-dia-de-feina.

Les xarxes socials, han fet la resta. La pàgina de facebook “Boicot a Cal Campaner” registra al moment d’escriure aquest article prop de 8.500 adhesions, i va pujant. El resultat ha estat devastador pel Rei Mides de les ofertes de bar. Aquest és el desolador aspecte que presentava la seva terrassa un dissabte al migdia:

La terrassa de Cal Campaner, en una hora en la que, normalment, no hi cap ni una agulla

La terrassa de Cal Campaner, en una hora en la que, normalment, no hi cap ni una agulla

I aquest és l’aspecte que presentava en el mateix moment la terrassa del bar rival, a l’altre extrem de la plaça:

El bar rival, on fire davant el declivi de la competència

El bar rival, on fire davant el declivi de la competència

Estariem davant una campanya orquestrada per empresaris rivals recelosos per l’èxit d’aquesta mena de Mr. Burns de la restauració ? No és descartable. Però en tot cas, benvinguda sia, perquè ha evitat milers de gastroenteritis.

Durarà molt l’ostracisme del propietari d’aquesta fàbrica de gèrmens? És probable que no. Segurament el fenomen acabarà esvaïnt-se, perquè la pela és la pela, i aviat tornarà a haver temeraris disposats a jugar-se la seva salut i la de la seva família per estalviar-se un euro.

Però mentrestant, la cara de satisfacció del propietari del bar rival, assegut a la seva terrassa, assaborint una Mahou 5 estrellas mentre mira les cadires buides de la competència, no la supera ni el Joker.

Anuncis

7 thoughts on “El bar de Girona que provocaria un infart a Alberto Chicote

  1. Hola Sergi et puc demanar un favor?? En la foto que has penjat al blog de la terrassa dl costat del campaner surt la meva filla petita de os anyets en primer pla. T agrairia moltisim si pots pixelar la cara ja que es una menor i no m agrada que surti en aquest tipus de foto en contra de ningu. Gracies per endavant. David.

  2. Bon dia, He vist bloci esta molt bé pero m’agradaria també s’ens informes del bar de Sant Feliu de Guíxols, perquè jo soc d’aqui i no ting ni ideia de on esta. Gracias.

    • Em sap greu, Rosa, però només et puc dir que el Cal Campaner de Sant Feliu està al Passeig marítim, però no en tinc referències perquè no hi he estat mai. Jo només he estat als dos locals de Girona i no hi tornaré a posar mai més un peu.

      Gràcies

  3. Sòc de Mataró, aquí hi ha una cadena de bars (3) que treballen amb tapes, treballan-t´hi jo 3 mesos en temporada d´estiu l´any 2012 amb van arribar a dir que m´adreçes en castellà als clients, un dia vaig saludar a un casteller amic meu están aquest dinant i el comentari del ciuner va ser-si por mi fuera no quedaria ni uno de estos-,se´n en burlaven si demanave les comandes en català…total que vaig acabar el contracte i amb devien dos mesos de sou, els vaig denunciar…total que hi vaig sortir guanyant. ||*||

  4. El propietari d’aquests establiments ha donat la seva versió a través d’un comunicat. És aquest:

    Girona, 15 de juliol de 2013. “En relació a les informacions aparegudes recentment en alguns mitjans de comunicació que fan referència al bar-cafeteria Cal Campaner, a partir de les manifestacions fetes per la Sra. Aroa Céspedes Ponce, la part afectada vol fer els següents aclariments:
    El dia 28 de juny la Sra. Aroa Céspedes Ponce havia de començar a treballar com a cambrera en un dels locals del grup. Es va presentar sense la documentació necessària per poder tramitar la seva alta com a treballadora, comprometent-se a dur aquesta documentació perquè el gestor pogués fer els tràmits. L’endemà va trucar per dir que ja no tornaria i que ja no volia la feina, sense haver manifestat res en aquest sentit el dia abans en el moment de marxar.
    El dia 10 de juliol (dotze dies més tard) la Sra. Aroa Céspedes Ponce va ser entrevistada al programa “Els Matins” de TV3, on va fer unes afirmacions completament allunyades de la realitat.
    Volem manifestar que en cap moment es va dir a la Sra. Aroa Céspedes Ponce que hauria de treballar sense contracte i sense alta a la seguretat social.
    També neguem rotundament que fos insultada i vexada per part dels responsables del negoci ni per la resta de treballadors presents aquell dia. Tampoc és veritat que se li digués que no podia veure aigua si tenia set (unes acusacions que han negat sorpresos els treballadors que hi eren presents aquell dia).
    En el currículum vitae que la Sra. Aroa Céspedes Ponce va lliurar als responsables del negoci es fa constar que tenia experiència com a cambrera i que, a més, tenia el títol de manipulació d’aliments. No són certes, per tant, les afirmacions que va fer la Sra. Aroa Céspedes en el sentit que no tenia cap experiència com a cambrera.
    Quant a les afirmacions fetes en relació a que havia interposat una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra i davant de la Inspecció de Treball, posats en contacte amb els Mossos d’Esquadra aquests manifesten que no hi consta cap denúncia presentada per la Sra. Aroa Céspedes Ponce contra l’ establiment i no es té tampoc a dia d’avui constància de cap denúncia interposada davant la Inspecció de Treball.
    En cap moment, ni abans ni després que s’emetés l’entrevista a la Sra. Aroa Céspedes, cap responsable de TV3 ha contactat amb nosaltres per contrastar la informació que s’ha difós.
    Els responsables del negoci bar-cafeteria Cal Campaner, mitjançant els seus assessors legals, han requerit per escrit a la Sra. Aroa Céspedes Ponce per tal que rectifiqui les seves declaracions i afirmacions i es reserven el dret d’iniciar les accions legals oportunes en cas que sigui necessari.
    Els responsables del bar-cafeteria Cal Campaner lamenten profundament la difusió i divulgació que s’ha fet de les declaracions de la Sra. Aroa Céspedes, efectuades sense cap fonament i amb l’única intenció de difamar als responsables de l’establiment, els seus treballadors i la resta de persones que hi estan relacionades. Considerem que aquestes declaracions només poden respondre a algun tipus de campanya orquestrada per danyar la nostra imatge.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s