Tag Archives: Figueres

El barri de Sant Juárez

A Figueres, el barri de Sant Joan (Sant Juárez per molts figuerencs) torna a ser notícia per un nou episodi violent. Un tiroteig amb 3 subjectes implicats que han intercanviat una pluja de bales: almenys 15 trets, segons fonts municipals.

FullSizeRender

No hi ha hagut cap ferit de miracle. La policia busca els pistolers i investiga si es tracta d’una discussió vinculada al tràfic de drogues. La policia redoblarà durant uns dies el control al barri gitano però no s’esperen miracles. Aquesta és la realitat per desesperança dels veïns que sospiren per una pau que mai arriba.

Al llarg dels anys s’hi han fet petits passos però, de moment, ni la política ni la policia han sabut resoldre la conflictivitat latent, aquest magma que bull i periódicament erupciona en aquest punt calent de la ciutat.

Festival del Circ: ¿qué hay de nuevo viejo?

Ara que ja ha acabat el Festival Internacional del Circ de Figueres, és el moment de verbalitzar 4 veritats, al meu entendre, irrebatibles.

És la cinquena vegada que el bo i millor del món del circ desembarca a la capital de l’Alt Empordà. L’èxit de públic és rotund. Més de 30.000 espectadors van passar per les carpes que durant 5 dies s’havien erigit al recinte firal de Figueres. Això vol dir una ocupació de gairebé el 100%. Tractant-se de Figueres, que coqueteja amb la cultura amb la mateixa il·lusió que Mariano Rajoy ho fa amb l’independentisme, no està malament.

circ 2

El públic abandonava el recinte amb cara d’haver-s’ho passat bé. Un públic, almenys en la sessió que jo vaig veure, polaritzat en edats. Hi havia molts veterans i molts petits, però pocs joves.

És veritat que els números que es presenten estan descontextualitzats, en la mesura que el que veu el públic és una mena de catàleg, propostes de diferents països, majoritàriament asiàtics i de l’est. Per tant, a l’espectacle no se li pot demanar una continuïtat, una cadència, una harmonia. Els números es van succeint un darrera l’altre de forma inconnexa i l’únic fil conductor és el director del circ, guarnit amb les seves jaquetes de coloraines i cordons, fent una breu i teatral presentació entre actuació i actuació. L’orquestra, en directe, també apareix en aquestes transicions però algunes de les cortinetes acaben una mica bruscament pel meu gust. Crec que s’ho podrien haver currat més en aquest apartat, la veritat.

circ 1

Sí que hi ha números de circ potents. La majoria d’actuacions qüestionen els límits de la física i la resistència humana. Algunes de les propostes dels artistes són realment espectaculars. Però jo vaig marxar del circ amb la sensació que no havia vist res de nou. Si de cas les actuacions de circ de tota la vida però interpretades per artistes diferents. Si un dels reclams d’aquesta cita és que el promotor ens oferirà les últimes novetats del món del circ, espectacles mai vistos, certament aquesta premisa no s’acaba complint.

Val això els 120.000 euros que l’Ajuntament destina a aquest esdeveniment que el director del Festival, Genís Matabosch, ven amb tanta pompositat? Potser sí.

Però cal que Figueres tingui un Museu del Circ, que és el que s’ha proposat fer Matabosch? Vol la ciutat un espai dedicat a aquest apassionant món d’espectacles que et fan contenir l’alè? Sembla que no.

Dissabte, just abans de presentar una de les actuacions, Genís Matabosch es va dirigir al públic clamant amb els ulls gairebé en blanc fent propaganda d’aquest projecte personal. I es va donar aquesta situació:

Matabosch: -“L’organització del festival fa temps que hi estem treballant i la ciutat no pot deixar escapar el Museu del Circ. Oi que no???!!!

Públic: – …

(Només faltava un cor de grills amenitzant el silenci).

Matabosch: – (visiblement contrariat) OI QUE NO????!!!

Públic: – Noo… (van murmurar 3 o 4 persones de les 2.000 que hi havia dins la carpa).

També és veritat que els figuerencs som molt estranys i que potser aquell dia molts dels assistents eren de fora la ciutat.

El BBVA investigat per una estafa a Figueres

Demanar un crèdit al banc per comprar un pis, firmar-lo davant de notari, i quedar-se sense l’habitatge, sense els diners i amb un deute gairebé de per vida.

Això és el que li ha passat a un veí de Figueres que es va endeutar amb una entitat financera per comprar un pis a l’Avinguda Salvador Dalí de Figueres. 9 persones més s’han quedat sense els seus estalvis. Tots ells van enamorar-se d’un bloc d’habitatges en construcció avalat per Unnim, caixa que ha acabat absorbida pel BBVA. El promotor va negociar el preu de venda amb els clients. La majoria li van avançar un pagament en metàl·lic i un d’ells va optar per demanar un crèdit a Unnim. Era l’any 2007 i poc s’imaginaven que aquella operació per comprar l’habitatge dels seus somnis estava a punt de convertir-se en el seu pitjor malson.

El bloc està situat davant el Parc Bosc de Figueres

El bloc està situat davant el Parc Bosc de Figueres

Quan només faltava un 5% d’obra per acabar els pisos, el promotor va fer fallida. Unnim es va quedar els habitatges. Els clients van demanar que l’obra s’acabés per poder entrar a viure a casa seva – fins i tot van proposar pagar ells mateixos el que costés acabar-la- però el banc se’n va desentendre. Els pisos van quedar a la intempèrie i els clients enganyats van perdre els seus diners o van continuar pagant el crèdit mentre veien com els lladres que es colaven al bloc anaven robant impunement el parquet, els lavabos, el metall… tot el que ja estava col·locat.

Els lladres i els okupes han fet estralls a l'interior dels pisos

Els lladres i els okupes han fet estralls a l’interior dels pisos

La clau d’aquesta història la va destapar Ràdio Girona fa 4 anys. Resulta que el director del banc que va canalitzar l’operació ja sabia que el promotor estava a punt de fer fallida. És més: aquest directiu era l’encarregat de captar compradors per les seves promocions. Se sospita que va cobrar unes comissions molt llamineres per fer de mediador en aquestes i altres vendes. El directiu, per tant, cobrava dues vegades pel mateix servei. Tenia muntat un lucratiu negoci. Davant aquestes revelacions i la inacció del banc per resoldre el problema, els clients van decidir portar el cas als tribunals.

Amb la pressió mediàtica Unnim es va veure obligat a fer una auditoria per calibrar l’abast de l’estafa. Segons algunes fonts, la investigació interna va topar amb documents molt comprometedors per l’entitat financera que avui dia encara no han vist la llum. El banc va acabar acomiadant al director que va cometre aquestes irregularitats però, després de l’absorció, el BBVA s’ha negat a reconèixer la mala praxi. No només això. Segons denuncien els clients afectats, el banc es disposa ara a vendre el bloc de pisos. Si executa la venda, els compradors perdran definitivament la seva inversió, el BBVA ingressarà aquests diners i a més continuarà cobrant cada mes la quota del crèdit que va demanar un dels afectats.

Un negoci rodó. La jurisprudència indica que el banc hauria de tornar els diners als clients atrapats per aquesta estafa, però l’entitat no els ha volgut rebre mai. No els hi ha donat ni l’oportunitat de negociar.

El jutjat d’instrucció número 4 de Figueres continua investigant l’operació per la via penal. Els afectats estudien ara intentar accelerar la resolució del cas per la via civil.

Oficina del BBVA a Figueres

Oficina del BBVA a Figueres

FigueresCiU

Sí amics, no ho sabíeu? Aquest deu ser el nou nom de la CiUtat que un dia va ser bressol de Dalí, Monturiol o Fages i que també va acollir Montserrat Vayreda.

Aquests dies l’Ajuntament de Figueres, està promocionant amb tota la maquinària municipal un acte que aquest dijous reunirà l’exalcalde i Conseller Santi Vila i l’actual alcaldessa, Marta Felip. Segons els anuncis, que porten el segell de l’Ajuntament, es tracta de glorificar la transformació que ha sofert la CiUtat des del 2007, justament l’any que Convergència i Unió va recuperar les regnes del govern després d’una llarga etapa socialista.

El tema és que estem a 4 mesos de les eleccions i l’acte fa pinta de ser una bacanal de propaganda del partit de govern.

B8X-7_XIYAA4dkr

És simptomàtic dels temps que estem vivint que l’Ajuntament de Figueres promogui un acte tan impúdicament partidista i no passi res. Els recursos municipals al servei d’un partit. Crida prou fort l’oposició per denunciar-ho? I el periodisme local? No ho sé amb certesa. Fa temps que no hi sóc, però parlo amb gent diversa que em serveix de termòmetre des de la distància. I les notícies no són esperançadores.

El targetó que envia l'Ajuntament per promocionar l'acte

El targetó que envia l’Ajuntament per promocionar l’acte a la Casa Empordà

I d’altra banda: tant s’ha transformat Figueres en aquests últims 8 anys? Els grans projectes anunciats durant el mandat de Vila han quedat en un calaix o han fet PUF (trasllat de l’estació, projecte Plaça de Braus, compra de la casa Nouvilas…). El comerç local (la històrica gran força de la CiUtat) ha perdut pistonada i la desídia continua germinant pels carrers del municipi. El mandat de Felip ha estat continuista.

L’arribada de l’AVE (fruit de l’obstinació de l’últim alcalde socialista, per cert) és l’últim gran estímul positiu que ha rebut la capital de l’Alt Empordà.

En aquesta campanya electoral es discutiran els mateixos temes pendents des de fa 25 anys: la solució a les vies del tren que fragmenten el municipi, el problema del barri gitano o la pèrdua de lideratge davant Girona. Tots continuen vigents.

En tot cas, Figueres i el seu Ajuntament no és CiU. És CiU, ICV, PSC, CUP, PP, ERC i la suma de molts llegats.

Dalí i la mare que el va parir

Inicialment havia pensat en titular aquest article “Em cago en Dalí”, per provocar. Precisament allò que sabia fer tan bé el geni. Però un article sobre un artista de la seva categoria no el pot encapçalar un títol com aquest. Al final de l’article em tornaré a referir al títol que finalment he escollit.

A mi, Salvador Dalí em provoca sentiments contradictoris. Com contradictori era ell, suposo. Per una banda crec que per a Figueres la seva figura ha estat una benedicció. Per l’altra, crec que ha estat un fre.

Salvador Dalí, amb cara de xupar llimones, el 1954. FOTO: Philippe Halsman

Salvador Dalí, amb cara de xupar llimones, el 1954. FOTO: Philippe Halsman

La capital de l’Alt Empordà commemora aquests dies els 25 anys de la mort de l’artista. L’efemèride convida a mirar cap enrere i pot ser una bona excusa per fer balanç. Què ha fet Figueres en aquests 25 anys? Anar fent. Quin ha estat l’esdeveniment més transcendent en tot aquest temps? Jo no en tinc cap dubte: l’arribada de l’AVE. Amb això crec que ja queda tot dit.

Per a mi Figueres sempre serà la ciutat que podria haver estat i mai serà. Per això em costa d’entendre l’excés d’onanisme que he detectat aquests dies de record i enaltiment de la figura daliniana. Per exemple, en una taula rodona celebrada aquesta setmana en commemoració de la mort del mestre surrealista s’han pogut sentir frases com “Figueres cal que respiri Dalí” o ” Cal crear un relat propi de Figueres entorn Dalí”. Com deia exasperat el meu amic David U. Ruiz: “Dalí, Dalí i més Dalí. Aquesta és la gran proposta dels prohoms (¿?) de la capital de l’Alt Empordà per saltar al segle XXI??”

És veritat que en aquesta taula rodona no s’hi pretenia arreglar els problemes de la ciutat. Era una tertúlia centrada en l’impacte del geni al lloc on va néixer i morir. Però… malgrat això: què vol dir que “Figueres ha de respirar Dalí”? És que Barcelona respira Gaudí? “Figueres ha de crear un relat propi a l’entorn de Dalí” deia un altre. És que Girona ha muntat la seva identitat al voltant del barri jueu? O en base a Xavier Cugat, Rafael Masó o Joan Roca? No, Girona té encant per si mateixa. Per l’urbanisme, per l’activisme cultural, pel comerç. I òbviament els germans Roca o el barri jueu són un important pol d’atracció COMPLEMENTARI. L’exalcalde Joaquim Nadal ho va entendre molt bé. Dalí pot ser una base, un trampolí. Però no ho pot ser tot. És un bé econòmic i cultural molt potent, que ningú més té, però Figueres ha de trobar la seva pròpia identitat. Ha de construir el seu propi relat. No es pot apalancar en el nom de Dalí.

Proposar el contrari i escoltar l’élit de la capital de l’Empordà aplaudir-ho en un auditori et dona la mesura del què ha passat aquests últims 25 anys a Figueres. En un quart de segle, el que un dia va ser una ciutat moderna, atractiva i cosmopolita s’ha convertit en una ciutat més. Desangelada. És com si quan Girona la va avançar per la dreta i sense intermitent, deixant-la enrere, Figueres hagués caigut en una depressió de la qual no s’ha recuperat mai més. Fins i tot, per les Fires i Festes de la Santa Creu, la ciutat importa forasters per fer els pregons des del balcó de l’Ajuntament!

El rovell de l'ou de Figueres un matí de diumenge. Desolació.

El rovell de l’ou de Figueres un matí de diumenge. Desolació.

I la política figuerenca? A Figueres la política, està en modo bucle i fa poca autocrítica. Els plens municipals a l’Ajuntament són eterns. Sovint s’hi debaten durant hores conceptes i problemàtiques que el govern municipal no pot resoldre, perquè la seva solució depèn de la Generalitat o l’Estat. O ni això. Figueres ha de debatre sobre l’avortament o embrancar-se en una discussió sobre el dret a decidir? O celebrar una sessió plenària amb 6 mocions que no tenen res a veure amb la ciutat? Sí, és surrealista. Dalí n’estaria orgullós.

I què en diu d’això la premsa local? Alguns, pocs, s’hi rebel·len. Altres, molts, s’hi conformen. Cal que nosaltres fem també una profunda reflexió sobre el nostre paper a l’auca figuerenca.

Avui prohoms de Figueres encara pretenen capitalitzar les pulsacions d’una ciutat que ja no representen, si l’han representat alguna vegada. Però no tot està perdut. La bona notícia és que alguna cosa es mou. Si tanquem el focus veurem que, per sort, Figueres és alguna cosa més que una ciutat estratègicament situada, regida per 4 poderoses famílies i els personatges que li fan el joc. És molt més que un grapat d’entitats històriques que avui no són res, només unes sangoneres de les arques municipals -i un enverinat lot de vots quan hi ha eleccions-. Figueres és avui diversitat, un conglomerat de cultures, comerciant però també proletària. Menys burgesa. Una ciutat amb una base jove molt espavilada, però que no té espais per respirar, per imaginar, per proposar. Senyors, la gent marxa a Girona buscant espais, oci i propostes culturals que a Figueres no troba!!!

La ciutat ha de començar a despertar-se d’aquesta hivernació. Ha de sortir del conformisme que la va engolir. I pot fer-ho, perquè hi ha alguna cosa que vibra sota quilos i quilos de desídia. Cal buscar el pols. Hi ha constants vitals, però cal escoltar-les i saber-les interpretar.

El Museu Dalí. 1'5 milions de visitants anuals. Éxit incontestable. FOTO: Marina López

El Museu Dalí. 1’5 milions de visitants anuals. Éxit incontestable. FOTO: Marina López

A Dalí deixem-lo en pau, a la seva tomba del Teatre Museu, que prou rèdits aporta a la ciutat. El més important, situar-la al mapa. De debò que no tenim res més que ens situï en aquest mapa? Amb què competim a les comarques de Girona, a Catalunya..? Amb les flaones? Crec que la ciutat ha de revaloritzar-se en molts fronts. I el de la cultura és fonamental, és la gran assignatura pendent. Un bon començament podria ser posar-nos a presumir d’uns artistes locals que van créixer admirant Dalí i que avui són mestres reconeguts en diverses disciplines però no se senten aprofitats. Jo crec que aquest és el millor homenatge que podem fer a Dalí 25 anys després de la seva mort.

Per cert. La mare que va parir Salvador Dalí es deia Felipa Domènech. En l’estricta llar del notari Dalí, ella va ser la que suavitzava aquella rigidesa i la que va animar al jove Salvador a desenvolupar el seu talent artístic. La Felipa va morir d’un càncer d’úter. El pintor tenia 16 anys i la pèrdua el va marcar profundament: “Va ser el cop més fort que he rebut en la meva vida. No podia resignar-me a la pèrdua de l’ésser amb qui comptava per fer invisibles les inevitables taques de la meva ànima”, va dir més tard. La mare que el va parir va ser essencial per construir la seva identitat.

I tanmateix, hi ha esperança. La Plaça de la Font Lluminosa.

I tanmateix, hi ha esperança. La Plaça de la Font Lluminosa.